La Vanguardia (Català-1ª edició)
Reflexions per acompanyar-los
Edat Quin és el millor moment perquè els nens tinguin mòbil propi? No heu de caure en el descoratjament davant l’energia dels nens que a certa edat (9,10,11,12) demanden, exigeixen i pressionen responsabilitzant els pares de la frustració que senten per ser els únics de la classe que no disposen de smartphone. Fins que no siguin madurs, no poden portar mòbil. En general, els pares cedeixen a partir que són responsables com per anar a l’escola sols.
Primera xerrada “Això no és una joguina”, ha de quedar clar. L’ús pràctic, el cost, els límits. Tot s’ha de parlar. I convé pactar en el moment del lliurament el control que s’exercirà: “Tu tens el mòbil, però jo he de tenir-hi accés en el moment que vulgui. No per xafardejar, sinó per protegir-te dels riscos”. Pot ser conèixer la contrasenya, poder mirar la xarxa d’amics... Despreocuparse’n seria el pitjor per al xaval, almenys, el de poca edat.
Lletrats digitals El menor ha de saber que els seus progenitors coneixen el món digital, ja que si un dia té un problema no acudirà a qui no sap espavilar-se. A més, cal compartir jocs, aficions i xarxes socials, com WhatsApp i Instagram, enviant missatges i fotos, és a dir, que no sigui només una activitat que comparteix amb els seus iguals.
Fotos i comentaris Cal que reflexioni sobre els missatges que es poden lliurar en grup: podries sostenir aquest comentari davant de diverses persones?, li agradarà a la persona de la qual parles?, quines imatges envies?, si estiguessin exposades en una plaça de la ciutat, t’agradaria? Transmetre-li que perdrà el control sobre qualsevol imatge que enviï, fins i tot a Snapchat (es capturen a la pantalla). Això vol dir que una foto enviada en la intimitat d’una relació la poden acabar veient milers de persones i sense possibilitat d’esborrar-la.
Riscos externs Cal parlar, parlar i parlar. I tres consells senzills: un contacte no és un amic, i menys si és desconegut; internet diu moltes mentides; quan sentis que algú t’incomoda, una inquietud a l’estómac, digues-loshi als teus pares. Cal parlar dels riscos a les xarxes socials (pornografia i joc).