“Si m’agafen, l’he cagada”

Els nanos responen en el portal juvenil Adolescents.cat què pensen sobre l’ús del mòbil

Si cabia cap dubte de l’activitat que els adolescents despleguen a les xarxes socials, només ha calgut llançar unes preguntes al portal més visitat de Catalunya, Adolescent.cat, amb 400.000 usuaris al mes, per comprovar l’allau de respostes: més de dues mil en tres dies. No es tallen ni un pèl. Grosso modo, només comparteixen el mòbil quan els interessa, encara que una bona part (com més grans, més) no el comparteixen mai. En general, expressen que no s’han sentit malament pels comentaris d’altres companys, però no deixa de ser significatiu el grup dels que sí que s’han sentit ofesos. En canvi, a la pregunta de si creuen que s’hauria d’esbroncar aquells que ofenen els altres, la resposta creix cap al sí. A continuació, alguns comentaris:

Els meus pares creuen que els mals que puc tenir TOOOOTS tenen a veure amb el mòbil. I diuen que estic massa enganxada i que no faig res.

Em molesta que els meus pares diguin que sóc una viciada, perquè no sóc gens addicta. A mi, mai no em diuen res. No entenen que en aquesta època es fa servir el mòbil. És així.

Frase estrella de la meva mare: deixa el mòbil ja.

Fa un any els meus pares s’enfadaven perquè estava enganxada, ja n’estic menys.

Gairebé mai no em revisen el mòbil i si ho fan, m’avisen, així que tinc temps a esborrar tot el que no vull que vegin.

A mi em molestaria moltíssim que em miressin el mòbil sense assabentar-me.

Jo els envio imatges gracioses i el que sé que els interessa.

Jo els ensenyo les fotos que faig i els demano consell per saber quina hi pujo.

Els meus pares són bastant moderns i estan molt adaptats a les xarxes socials, cosa que no m’agrada gens perquè he de demanar permís per a algunes coses.

A mi no em deixen utilitzarlo quan som a taula o fem alguna cosa junts.

Jo no puc sortir de casa sense mòbil. És massa important per a mi.

És com una droga, una vegada comences, no el pots deixar.

Són molt pesats amb el tema del mòbil: ves amb compte, no parlis amb desconeguts, compte amb les fotos i els vídeos..., que tot queda a la xarxa. Però jo crec que és un gran invent, si no te’n vas de l’olla i el fas servir amb seny, no ha de passar res.

Jo, amb els meus pares, no comparteixo absolutament res.

Parlo amb els meus pares més per WhatsApp que en persona.

Tinc fotos fumant; com m’agafin, l’he cagada XD.

Jo estic sempre sola a casa i no estudio res per culpa del mòbil, però és que per a mi és una necessitat.

Tant de bo m’haguessin mirat el mòbil, m’haurien ajudat molt.

Penso que el WhatsApp és privat i encara que els pares diguin que l’hi has d’ensenyar, no ho has de fer perquè llavors quina intimitat tenim els adolescents? Els pares ens han de protegir, però amb límits.

Jo no tinc res a amagar, però no em ve de gust, dubto que entenguessin com sóc amb els meus amics.

Quan estic amb el mòbil, el miren de reüll.

Em penedeixo d’algunes coses que vaig posar a la xarxa i ara no puc eliminar.

Tenim un grup familiar i el fem servir sovint.

Els pares no entenen que l’utilitzem perquè ells no ho feien. Però és normal que vulguem xafardejar; el que no és normal és que en tinguin nens de 10 anys, perquè és molt perillós.

Jo sóc 100% sincer amb els meus pares (o 95% :D).

Estic ajudant els meus pares a utilitzar Instagram o Facebook perquè no en saben.

Comparteixo moltíssimes coses amb els meus pares.

Deixar-se’l? Ells tampoc no m’ensenyen les seves converses i fotos.

Si tingués un problema, els hi diria a ells.

Absorbeixen la meva llibertat enviant als seus amics fotos en què surto jo.

Els meus pares saben tot el que penjo.

Utilitzo el mòbil per lligar més, però només si conec la persona cara a cara.

Si algun dia em passés alguna cosa i en tingués proves, no trigaria a dir-ho.

Jo passo de contestar aquesta pregunta.