La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Liceu vol vestir la seva façana amb una nova pell
Frederic Amat idea una intervenció que inclou 170 anells ceràmics
El Liceu canviarà de pell. La vella façana va resistir dreta l’incendi del 1994, però va quedar malmesa i va ser apedaçada a correcuita per a la seva reinauguració el 1999. Ara serà restaurada a consciència. I a sobre s’hi disposarà una intervenció de Frederic Amat, composta per 170 anells ceràmics de gres esmaltat de color sang de bou, d’una mica més d’un metre de diàmetre cadascun. Tots ells s’incrustaran a les façanes del Liceu, tant a la de la Rambla com a la del carrer Sant Pau, a les quals donaran reflexos lluminosos, jocs d’ombres i una nova personalitat. L’objectiu del Liceu és començar aquestes obres a la primavera i tenir-les acabades per a la inauguració de la temporada 2016-2017, passat l’estiu.
“És una intervenció artística bona per al Liceu i bona també per a la ciutat”, indica Roger Guasch, director general del Gran Teatre del Liceu. “És una aposta avantguardista i social, que ens permetrà potenciar el nostre edifici i, també, la recuperació de l’eix de Sant Pau, i facilitar així la relació des de la Rambla a la Filmoteca”, afegeix Guasch.
“La restauració era inajornable”, afirma Jordi Rogent, arquitecte assessor del Liceu. Hi havia problemes greus als balcons, i també a la cornisa i al rellotge que corona la façana. I es volia instal·lar un sistema d’il·luminació millor. Abans de la reinauguració es van cosir les ferides més importants i es va pintar la façana amb criteris més cosmètics que definitius. La restauració a fons va quedar pendent. Els guanyadors del concurs per dur-la a terme van ser Lluís Dilmé i Xavier Fabré, els arquitectes que van secundar el desaparegut Ignasi de Solà-Morales en la reconstrucció del coliseu després del foc.
Frederic Amat va tenir notícia d’aquest projecte de rehabilitació i va voler sumar-s’hi amb una intervenció artística. Va sotmetre la seva idea al Liceu. I la comissió executiva i el consorci la van aprovar. “Un teatre d’òpera ha de tenir una presència exterior majestàtica, el seu batec ha de ser perceptible des del carrer. No és el cas del Liceu, que sembla entotsolat. La façana de la Rambla té poc interès: ni irradia ni imanta. I la de Sant Pau més aviat sembla la d’un seminari o un hotel que la d’un teatre d’òpera”, opina Amat. La fórmula ideada pel creador per remeiar aquestes mancances és una col·lecció d’anells. Cadascun d’ells (de fins a 18 centímetres d’amplada a la part central, i amb els extrems afilats) tindrà un perfil que evoca vagament la sèrie d’escultures Ocell signades pel romanès Constantin Brancusi. Les esmentades peces, que produirà el ceramista Toni Cumella, seran cargolades a les façanes del Liceu. Atenent la condició de la seva seu com a bé cultural d’interès nacional, la instal·lació serà reversible, encara que la idea és que es quedi indefinidament al seu emplaçament.
Aquest pla de rehabilitació i enriquiment de la façana del Liceu es completarà amb la restauració de quatre grans vitralls realitzats per Oleguer Junyent el 1904, que representen quatre escenes wagnerianes. Actualment aquests vitralls són visibles des del vestíbul del Cercle del Liceu, però no des del carrer Sant Pau, on queden tapiats. La idea és restaurar-los i protegir-los després amb una caixa de seguretat de metall i vidre, i oferir-los al gaudi de les persones que circulin pel carrer Sant Pau, i recuperar així la il·luminació natural.
Com afrontarà el Liceu, que fa diverses temporades que aprima el seu pressupost, una obra d’aquesta magnitud, el cost global de la qual s’acosta al milió d’euros? Doncs amb mecenatge privat, a cost zero per al contribuent. La restaura- ció de les façanes, que requerirà uns 700.000 euros –dels quals 196.000 seran per als vitralls–, es costejarà amb micromecenatge i la col·laboració d’Amics del Liceu. La peça d’Amat, pressupostada en 284.000 euros, la sufragarà el col·leccionista Josep Suñol, impulsor de la fundació homònima.
L’Ajuntament de Barcelona ha donat ja el vistiplau al projecte de restauració de les façanes, que es pintaran d’un to rosat. El permís necessari per a la intervenció d’Amat encara està pendent de detalls tècnics. “Entenc que aquesta intervenció pot suscitar opinions oposades –diu Amat–. Però estic convençut que és millor que restaurar el teatre i deixar-lo com estava. Hem de ser fidels a la seva història, però no fins a l’extrem de petrificar-lo. Això convertiria el teatre en quelcom semblant a una de les estàtues humanes de la Rambla”.
La restauració de la façana i la nova obra podrien estar llestes per a l’inici de la temporada 2016-2017