Els cacics perfectes

Naturalment, aquest cronista ignora si el senyor Mas guanyarà avui la votació. La seva acreditada capacitat profètica no arriba a treure l’entrellat de decisions tan enigmàtiques. El cronista està entre l’optimista “Dijous ja veurem” del senyor Turull i l’inescrutable “Torni demà passat” d’Antonio Baños. I la seva ànima de poble l’empeny a un preventiu “Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni”. Artur Mas no té barba. El que la història no podrà retreure al senyor Mas, sigui quin sigui el resultat, és que no hagi suat la presidència. Va anar a totes per mantenir-la, amb un discurs dirigit a la CUP i mostrant una virginitat de passat que ningú no li va reconèixer. Hi va posar tant el coll que va haver de negar el que estava sent un clamor mediàtic: que volia continuar a qualsevol preu.

Passa que la política en aquest país està molt personalitzada. Un nom propi erotitza més que una ideologia. Per tant, és fàcil caure en la trampa de donar més importància al nom del president, sobretot si es tracta d’algú tan controvertit com Mas, que a les qüestions de fons que estan en joc a Catalunya. Passat l’alleujament de la sessió de censura (perdó, d’investidura), la pregunta és: a efectes de triar un motor de l’independentisme, hi ha gaires diferències entre Artur Mas, Neus Munté, Raül Romeva o qualsevol altre nom que es vulgui posar sobre la taula? Hi pot haver diferències de preparació, d’experiència, de lideratge o de virginitat en qüestions tan sensibles com la corrupció. Però a efectes del compromís de construir la república catalana, no acabo de veure la diferència, perquè el poder sobiranista és el de la majoria parlamentària. El poder executiu de Catalunya, la Generalitat, ha perdut la iniciativa política, que queda dipositada en el Parlament, casualment presidit per la dona que ha donat forma al moviment sobiranista popular.

I el que inquieta una bona part de la societat és, en tot cas, el paper i el preu de la CUP: quines condicions exigeix per donar el seu vot a un candidat; per què podrien canviar d’opinió i recolzar finalment un nom que van negar més vegades que Pere a Jesús; quin és el nivell de solitud del senyor Mas per transmetre una imatge d’extrema debilitat per pidolar el suport de Baños i els seus nou diputats; què els oferiria un altre nom diferent, encara que sigui militant de Convergència o hagi anat a la llista de Junts pel Sí...

I el que és realment substantiu: quina és la disposició del Mas investit o de qui el substitueixi: acatar les suspensions del Tribunal Constitucional o arriscarse a la inhabilitació mantenint el programa legislatiu sobiranista i convocant el poble a la desobediència i la protesta. Aquesta és la gran qüestió. I per cert: cap dirigent de la CUP no arrisca res. Són els cacics perfectes. Vist el recurs del govern, no n’hi ha cap entre els 21 comminats a obeir.

No es podrà retreure al senyor Mas, sigui quin sigui el resultat, que no hagi suat la presidència