La Vanguardia (Català-1ª edició)
El PSOE fa pinya amb Rajoy per “tapar l’hemorràgia”
Els barons socialistes discrepen en la solució al plet català
“A parar l’hemorràgia hi estem tots d’acord, després per tancar la ferida ja hi ha diferències”, assegura un president autonòmic del PSOE. “El primer és aturar la febre, i després curar la malaltia”, corroboren des d’una altra federació socialista amb una metàfora similar.
La reunió de Pedro Sánchez i els presidents autonòmics socialistes amb la presència de Miquel Iceta finalment es va celebrar ahir a Ferraz, encara que els assessors del líder del PSOE van assegurar que no tenia cap sentit celebrar-la perquè no hi havia cap discrepància entre ells i tot el partit estava “alineat” davant la crisi de Catalunya.
En realitat, Pedro Sánchez els va proposar a alguns de fer la reunió a Barcelona, segons confirmen dirigents del PSOE. Però li van respondre que era una bogeria: “És molt arriscat”. Així que, finalment, es van citar ahir a mitja tarda a la seu central del PSOE a Madrid, encara que a la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, l’obligués a fer més de tres hores amb cotxe des de Granada, i el mateix nombre després per tornar fins a Sevilla.
Encara que la reunió amb prou feines es va allargar durant una ho- ra. Al costat de Pedro Sánchez, Susana Díaz i Miquel Iceta, a més de Carme Chacón i Patxi López, es van asseure l’asturià Javier Fernández, l’extremeny Guillermo Fernández Vara, el castellanomanxec Emiliano García-Page i l’aragonès Javier Lambán.
En canvi, els dos presidents autonòmics del PSOE més sensibles al debat català, el valencià Ximo Puig i la balear Francina Armengol, van excusar la seva assistència. “Tenen una agenda impossible”, va justificar Pedro Sánchez.
El líder del PSOE els va informar a tots de la cita que va mantenir la vigília amb el president Mariano Rajoy a la Moncloa i, segons algun dels presents, no es van exposar fissures internes: “Unanimitat davant el que Pedro Sánchez està fent”.
Així ho va assegurar també Javier Fernández al final de la reunió, en nom de tots: “Tots estem d’acord en l’estratègia i el plantejament de Pedro Sánchez, hi ha absoluta unanimitat també en el suport al Govern espanyol davant la crisi de Catalunya”.
En el que també hi ha unanimitat a les files del PSOE és en el fet que, a poc més d’un mes de les eleccions generals, el “desafiament secessionista” a Catalunya suposarà tota una injecció electoral per a Mariano Rajoy. “El PP està agrupant el seu vot”, assumeixen.
I alguns dirigents socialistes temen que, com ja va passar a les eleccions catalanes del 27-S, els efectes d’aquest debat –que lamenten que monopolitzarà tota la campanya– els resultaran molt negatius en termes electorals.
Això, unit al continuat auge de Ciutadans, que ja donen per fet que els superaran a Barcelona, a Madrid o a València, i al fet que asseguren que el partit està “arrasat” a Catalunya, Euskadi, Navarra i Galícia, precisament els territoris històrics necessaris per poder “vertebrar” Espanya amb un projecte integrador, els ofereix unes perspectives molt poc falagueres.
El que gairebé ningú al PSOE no dubta és que Pedro Sánchez ha de fer pinya ara amb Mariano Rajoy en defensa de la llei i la Constitució, encara que això el deixi sense cap marge de maniobra: “Estem fent el que hem de fer, ara cal estar donant suport fermament al president del Govern”, apunta un altre president autonòmic.
“Mariano Rajoy està gestionant molt bé aquesta crisi, amb determinació però també amb prudència”, admet un dirigent, per la qual cosa el PSOE no pot fer res més que posar-se darrere seu. I tancar les files.
Si en el suport a Rajoy estan gairebé tots d’acord, en com cal solucionar després la qüestió de Catalunya ja conviuen al PSOE sensibilitats molt diferents i contraposades. Pedro Sánchez va heretar d’Alfredo Pérez Rubalcaba una proposta de reforma federal de la Constitució que va trobar el punt d’equilibri, si bé per al PSC va quedar molt curta i per a amplis sectors del PSOE va anar massa enllà.
La simple menció del principi d’ordinalitat en el finançament autonòmic, que entenen com una “minva en la solidaritat”, els crea malestar.
Ni l’andalusa Díaz ni l’extremeny Fernández Vara ni el castellanomanxec Page no parlen als seus mítings i intervencions públiques del federalisme. Als seus paisans, argumenten, els sembla parlar en “xinès”. “Federalisme? S’entén millor dir Espanya, o cohesió”, diuen en aquests territoris. I no s’ha d’oblidar que Andalusia, Ex-
AMB EL GOVERN “Rajoy està gestionant molt bé aquesta crisi, amb determinació però també amb prudència”
EL MASSÍS CENTRAL DEL PSOE A Andalusia, Extremadura o la Manxa, federalisme és “parlar en xinès”
tremadura i Castella-la Manxa són precisament les tres úniques on el PSOE preveu continuar mantenint un 30% dels vots en les eleccions generals del 20 de desembre.
El PSC, davant l’explosiva situació actual, ha optat per no fer bandera de la seva demanda de definir Catalunya com una nació, després d’haver enterrat la seva aposta pel dret a decidir. Amb prou feines hi ha veus al PSOE, com la de José Antonio Pérez Tapias –d’Esquerra Socialista i que li va disputar el lideratge a Pedro Sánchez–, que apostin per la plurinacionalitat de l’Estat: “La clau és el reconeixement de Catalunya com a nació, i com més aviat millor”.
Els diferents matisos al PSOE, però, també es van evidenciar ahir a l’entrada de la reunió que Pedro Sánchez va mantenir amb els presidents autonòmics davant una mesura tan extrema, pensen molts, com seria l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya si els independentistes mantenen la seva pugna i no acaten la resolució del Tribunal Constitucional.
Miquel Iceta o Patxi López defensen que no s’ha de tirar més gasolina al foc amb semblants amenaces; Fernández Vara o Gacía-Page van defensar que, si no hi ha cap més remei, “no es pot descartar” aquesta mesura.