La Vanguardia (Català-1ª edició)
La gran banca defineix els plans de crisi amb el BCE
Els futurs rescats no es pagaran amb fons públics
Les tres entitats financeres espanyoles de caràcter sistèmic (el Santander, el BBVA i CaixaBank) ultimen l’elaboració de plans de resolució per abans que acabi l’any. Això és, la redacció d’un full de ruta a què atenir-se en moments de crisi, de manera que els permeti recuperar la solvència i la viabilitat en tals circumstàncies. I alhora, que el rescat d’aquestes entitats no vagi a càrrec dels contribuents, com ha estat habitual en les crisis més recents (sense anar més lluny, Bankia). Aquesta obligatorietat ve marcada per la llei 11/2015 del 18 de juny passat sobre “recuperació i resolució d’entitats de crèdit i empreses de servei d’inversió”.
El Mecanisme Únic de Resolució Europea (MUR), que està integrat pel Banc Central Europeu (BCE) i les autoritats supervisores de cada país, té la seu a Brussel·les i serà l’encarregat de gestionar les futures crisis bancàries. La seva missió no és revisar la solvència ni la mida de les entitats, sinó controlar-ne els plans de resolució i en cas que en el futur un banc de l’eurozona entri en fallida, planificar la sortida de la crisi (el que en termes financers s’anomena ara la resolubilitat).
A Espanya, les funcions de resolució en fase preventiva corresponen al Banc d’Espanya i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. I les funcions de resolució en fase executiva estan assignades al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). D’aquí que el Banc d’Espanya ja hagi creat una unitat especí- fica per a aquesta funció. Abans que acabi l’any, cada banc ha de presentar el seu pla. Els bancs sistèmics hauran de complir amb una ràtio del 16%, un requisit mínim de fons propis i passius elegibles per a la seva recapitalització. A la resta d’entitats se’ls assignarà una ràtio específica en funció de la seva mida.
A més d’aquests plans, el MUR comptarà amb un fons de 55.000 milions d’euros el 2024, que es dotarà amb les aportacions de totes les entitats financeres europees. A partir de l’1 de gener del 2016, tots els bancs hauran d’aportar un 1% de l’import dels dipòsits garantits a aquest fons i un altre 1% al fons de garantia de dipòsits (FGD) per cobrir els dipòsits de fins a 100.000 euros. A mitjà termini, quan el Govern espanyol hagi venut les entitats encara nacionalitzades –Bankia i BMN–, aquesta funció de resolució en fase executiva serà la principal missió de l’actual FROB.
La filosofia que hi ha subjacent en tota la nova normativa europea és la protecció dels dipòsits bancaris. És a dir, que en cas de recapitalització d’alguna entitat financera, els dipòsits siguin els últims de veure’s afectats i, a més, estiguin coberts com fins ara passava a través del fons de garantia de dipòsits. L’objectiu és que accionistes i creditors assumeixin futures pèrdues.
Per Dominique Laboureix, director de plans de resolució del MUR, si una entitat bancària té dificultats “primer haurà d’aplicar una solució privada i si no és suficient o no és possible, el banc haurà de declararse insolvent”. Després d’això, va afegir, el MUR “fixarà les normes d’actuació”.
Abans que acabi aquest any, les autoritats nacionals han de remetre els plans de resolució de les entitats més grans a la Junta Europea de Resolució (JER), que depèn del MUR. Al llarg del 2016, s’estendrà a la resta d’entitats. De forma paral·lela, en l’àmbit preventiu, s’estan discutint actualment els plans de recuperació, que han d’elaborar totes les entitats i presentar al supervisor europeu únic (BCE) per a la seva aprovació.
Segons l’opinió de María Cabanyes, analista de Moody’s d’institucions financeres, “els nous requisits de recuperació i resolució, independentment de Basilea III, presentaran desafiaments addicionals per als bancs i un risc diferenciat per als creditors”.
BBVA, el Santander i CaixaBank són les tres entitats espanyoles de caràcter sistèmic