La Vanguardia (Català-1ª edició)
Artur Ramon presenta una mostra inspirada en les cambres de meravelles
En la selecció conviuen les obres d’art i els objectes extraordinaris
Una sensació de desordre inquietant i meravella barrejades –o sorpresa, o perplexitat– és el primer que es pot experimentar en visitar la mostra El prodigi, que presenta el galerista Artur Ramon en complicitat amb l’artista i aquí també comissari Pablo Milicua. És una exposició col·lectiva que demana una visita sense presses, ja que reuneix i acumula en tres sales un variadíssim conjunt de 109 peces. El terme obres no sempre seria adequat en aquest cas, ja que entre els materials mostrats trobem des d’un tros de tronc erosionat i parcialment pintat fins a diversos cranis de mona, passant per recargolades pipes de vidre bufat, un gran maniquí japonès desproveït d’indumentària, un antic teatret de funàmbuls musicals i alguns animals dissecats tan vistosos com un cocodril del Nil i, sobretot, un imponent goril·la amb una cara d’emprenyat que sembla enorme, encara que fa un metre vuitanta d’alçada. És el que s’exposava a la plaça Reial. Aquesta exhibició de prodigis és, doncs, una reivindicació dels antics gabinets de curiositats o, en alemany, Wunderkammer: la cambra de les meravelles, sí.
Aquesta antirutinària proposta amb aspecte de mostrari poètic i caòtic, inquietant i divertit, es pot interpretar de maneres molt diferents, però una és que el galerista ens està insinuant que, ja que amb prou feines queden veritables col·leccionistes al nostre país, siguem almenys apassionats i lliures acumuladors d’objectes suggestius i sorprenents. Fins i tot artístics i valuosos.
En qualsevol cas, el sentit del conjunt el marquen els dos comissaris, que resulten ser complementaris. I el resultat és una rara combinació d’exquisitat i atreviment, on el gust per la transgressió es concilia amb l’admiració cap a certes tradicions. Una de les obres més admirables és l’Anacoreta de Marià Fortuny, un gravat del 1878, a l’aiguafort i l’aiguatinta. El seu personatge, d’esquena, mostra els ossos de la columna vertebral mentre s’abisma davant la negror d’una gran esquerda que s’ha obert a la terra. L’acompa- nyen un cel ombrívol i un arbre desarrelat.
La selecció inclou bastantes obres valuoses. En ella conviuen amb naturalitat les presons imaginàries gravades per Piranesi, la fosforescent torre de Babel de Joan Ponç i un Mirador de les ànimes transfigurat per Pablo Milicua en un collage a partir d’aquesta torre abismada sobre el mar que es troba a Banyalbufar. I el sinistre dialoga amb el divertit en peces com Absenta absent, de Carlos Pazos, el protagonista de la qual és una granota potser ballarina, posada dempeus sobre un tamboret de fòrmica i tres discos. És ben cert que Pazos és afrancesat i que és difícil menjar anques de granota sense pensar en les petites cames i les aletes de goma d’uns possibles bussejadors lil·liputencs.
Entre les sorpreses i rareses es poden esmentar els dos trompe-l’oeil de Giuseppe Crespi, que ja al segle XVIII s’anticipaven al collage avantguardista, l’estranya parella peruana, d’alabastre, anomenada Àsia i Europa, o la peça catalogada com Taxidèrmia popular, que prefigura aquella Fauna d’animals falsificats que van exposar els fotògrafs Pere Formiguera i Joan Fontcuberta al MoMA: es tracta d’una espècie de llebre amb ales, banyes i ullals, i amb potes d’ànec i cua de guineu corbada com la d’un esquirol.
Això, per descomptat, no desmereix el valor de les seves veïnes, per exemple la goyesca Malson pintada per Eugenio Lucas, la Pluja de toros de Goya –de títol protosurrealista–, o les més mo-
S’exposen els trompe-l’oeil de Crespi, que ja al segle XVIII s’anticipava al collage avantguardista
dernes Pelona gris de Yolanda Tabanera, el cap de cérvol amb arrels de Barceló, o l’estàtua d’Evru Asuvo, d’estil pseudoafricà i amb vísceres visibles.
Pazos exposa també un memorable assemblatge titulat Podria acostumar-me al pes dels teus diamants, així com la imatge lenticular i metadadaista anomenada Da-Du, un doble retrat de Dalí i Duchamp, que no podien faltar en aquesta festa. Artur Ramon Art. C/ Palla, 23. Fins al 15 de novembre.