La Vanguardia (Català-1ª edició)
Doble crim a Manresa
El títol, ja aprovat, ensenya a netejar, planxar, cuinar i rentar i assecar la roba
L’aparició de dos cadàvers en un domicili de la capital del Bages apunta a un nou cas de violència domèstica.
Si tens entre 15 i 17 anys, has pogut acabar segon d’ESO però et va malament i vols un títol d’FP bàsica, pots ser... Si el lector s’imagina que estem repetint una notícia, s’equivoca. No escriurem sobre el títol per ser torero! Aquesta vegada és per ser... treballador o treballadora de la llar. Com el de banderiller, aquest també surt de la Lomce, més coneguda com a llei Wert, i el va publicar el BOE el 29 d’agost, malgrat que va passar sense pena ni glòria, ja que es va incloure en un paquet de cinc títols més que van rebre poca atenció mediàtica.
El grau es diu títol professional bàsic en Activitats Domèstiques i Neteja d’Edificis. Són 2.000 hores de formació –és a dir, dos cursos escolars complets– i es reparteix en onze mòduls. L’objectiu discorre per dues vies, com indica el nom del grau. Una es dirigeix a ensenyar com es fan activitats de neteja, cuina, roba i suport a persones en l’àmbit domèstic. I en l’altra s’ensenya a fer operacions bàsiques de neteja en edificis, oficines i locals, sobretot amb maquinària industrial.
En el camí formatiu per ser servent en una casa –“persones que presten activitats de suport en l’àmbit domèstic”– es disposen les competències següents: netejar, higienitzar i desinfectar lavabos, cuines i estances en domicilis particulars i edificis amb els productes adequats; organitzar i elaborar aliments en domicilis particulars, així com conservar, manipular, emmagatzemar i cuinar els productes adquirits en condicions higièniques saludables i segons les instruccions rebudes; rentar, planxar, ordenar i cosir la roba de la casa i peces de vestir; netejar terres, vidres, parets i sostres; netejar, encerar i enllustrar superfícies.
Una altra de les assignatures està pensada per cuidar els nens, sigui en la neteja corporal, el vestuari o el trasllat de les criatures, entre altres funcions. Val a dir, en qualsevol cas, que això s’haurà de fer sempre amb “tècniques de comunicació específiques”. Es requereix així mateix que se sàpiga donar resposta a situacions d’emergència i risc per a la salut i “re- soldre problemes predictibles”.
I com s’avalua? Per exemple, rentar. L’estudiant haurà de demostrar la traça que té rentant a mà i a màquina, amb la separació de les peces tèxtils, la dosificació correcta dels detergents, la selecció del programa i la centrifugació. Sempre en funció de la peça, la composició, el
L’estudiant ha de ser hàbil cosint botons, dosificant bé el sabó de la rentadora i fent la llista d’anar a comprar
color, el grau de brutícia i mida, així com “garantint la conservació” del teixit. Per assecar i planxar, si fa no fa el mateix. Cal un domini de la tècnica i interpretar correctament l’etiquetatge de la roba. Atenció especial a les instruccions del fabricant! Això també es té en compte per a la nota.
Un altre aspecte que s’aborda és que l’alumne sàpiga arreglar peces de vestir i roba de la llar. És a dir, cosir forats, esparracs, gafets i botons, vores desfetes i costures que s’obren. En l’art de cosir s’han de “relacionar els estris i eines amb les tècniques que es fan servir en funció de la intervenció que cal dur a terme”, però també mantenir el cosidor ordenat i, si cal, descriure els elements que conté.
Una assignatura de 160 hores és la de cuina domèstica. L’estudiant ha de demostrar que sap fer una llista d’anar a comprar amb productes que no estiguin caducats o mal conservats, i sempre “segons el pressupost establert i garantint la reposició”. Dins d’aquest aprenentatge s’emmagatzemen aliments, es preelaboren els productes culinaris més comuns i es cuinen menús senzills. I, una vegada superat això, l’alumne practicarà com es neteja una vaixella, els estris i els electrodomèstics, i també com es manté ben neta una cuina i la zona de treball.
Tot això no obvia una comunicació “amb claredat, precisió i fluïdesa” tant en la parla com en l’escriptura en llengua castellana i en la cooficial. També que s’espavili en “situacions habituals utilitzant recursos lingüístics en llengua estrangera”.
Tampoc no es deixa de banda la cultureta general: des de l’àlgebra bàsica fins a les TIC, passant per una mica d’història, geografia i literatura. I tot, com no podia ser d’altra manera, “amb esperit emprenedor, iniciativa personal i responsabilitat”.