Viure sota amenaces

Els ciutadans de Catalunya, catalans o no, vivim des de fa massa temps sota les amenaces del Govern espanyol. A hores d’ara ja podem ben bé dir que la democràcia no ha arrelat al Govern espanyol; no tan sols em refereixo al PP, que ara està ja en pla dictatorial, sinó també a altres partits espanyols. Al cap i a la fi, a Espanya, governi qui governi, els catalans estem estigmatitzats.

Ara ja hi tornem amb l’article 155, ja no en tenen prou amb dir que les manifestacions que hem fet al carrer érem quatre gats, que el 9-N va ser fictici, que hem perdut aquestes eleccions del 27-S que ells anomenen autonòmiques. Imputen, per exercir la democràcia, el nostre president, exvicepresidenta i consellera. Els banquers catalans que formen part de l’oligarquia espanyola també ens han amenaçat, alguns empresaris que formen part de la caverna ens diuen que marxaran de Catalunya. Doncs que no parlin tant i marxin. En tenim de millors que ells.

Els que faltaven eren els de la CUP. Sabíem que el camí cap a la llibertat era difícil, però tan extraordinari que val la pena patir per vèncer. Però que els de casa ens amenacin també per dir-nos que qui ha donat la cara per tots nosaltres en el camí cap a la independència no serà elegit president sota cap concepte, és tenir una falta de dignitat que espanta tant com el que tenim a l’altra banda.