La Vanguardia (Català-1ª edició)
El retorn de la ‘trudeaumania’
Justin Trudeau, fill de l’ex-primer ministre Pierre Trudeau, disposat a liderar el canvi polític al Canadà
La trudeaumania va ser el fenomen polític que va propiciar a finals dels anys seixanta Pierre Elliott Trudeau, el primer ministre que va situar el Canadà al mapamundi com un país model de referència democràtica, acollidor de refugiats i amb autoritat moral per mitjançar en els conflictes. I va ser Trudeau qui va saber resoldre el desafiament independentista del Quebec amb audàcia i no amb repressió. Va aprofundir en el federalisme i va assumir la plurinacionalitat, el bilingüisme i l’autodeterminació. Trenta anys després, un altre Trudeau, Justin, fill de Pierre, de 43 anys, es disposa a liderar un país amb signes d’afartament després de deu anys de govern conservador i amb unes ganes evidents de recuperar l’esplendor dels temps de la trudeaumania.
L’abril del 1972 el llavors president dels Estats Units Richard Nixon va fer un viatge d’Estat al Canadà. En un sopar de gala que li va oferir el primer ministre amfitrió, Nixon va proposar un brindis: “Aquesta nit –va dir– prescindirem de formalitats perquè m’agradaria brindar pel futur primer ministre del Canadà: Justin Trudeau”. La deferència de Nixon, formulada quan Justin era un nadó –acabava de fer 4 mesos– es recorda ara com una profecia que s’està a punt de complir. Tots els sondejos donaven el Partit Liberal que lidera Justin com a guanyador en les eleccions celebrades ahir.
Catòlic, casat amb un estrella de la televisió, Sophie Grégoire, i pare de tres criatures, aquest professor de francès i matemàtiques ha trigat més del que es preveia a dedicar-se a la política, perquè no volia aparèixer com a fill de: “La relació amb el meu pare ha estat més aviat una raó per evitar entrar en política”. Per demostrar que no volia res que li fos regalat es va presentar a diputat pel districte de Papineau, a Mont- real, Quebec, considerat el més difícil i conflictiu, amb la renda mitjana familiar més baixa del Canadà, un 40% d’immigració i una relació de 45 a 8 entre francòfons i anglòfons. Va guanyar l’escó el 2008 i el 2011.
Justin Trudeau està ressuscitant el Partit Liberal, de centreesquer- ra, enfonsat a la tercera posició a les eleccions del 2011, quan va obtenir tot just el 20% dels vots i 35 escons de 308. Cal tenir en compte que els liberals van governar durant 69 anys el segle passat i van ser els artífexs del model democràtic de referència que va universalitzar el dret a la sanitat, va implantar un sistema de pensions públiques i va apostar per la igualtat d’oportunitats.
Justin Trudeau és l’encarregat
Els liberals ressusciten gràcies a la rebel·lió de Trudeau contra la campanya de la por del conservador Harper
d’expulsar del poder Stephen Harper, el líder conservador obsessionat a esborrar el rastre del primer Trudeau. Durant la campanya, Harper ha estat bel·ligerant amb Justin. “No està preparat”, ha repetit mil vegades. El jove Trudeau ha respost sense acritud: “Harper pretén espantar els canadencs assegurant que hi ha un terrorista amagat al darrere de cada pedra i de cada fulla i que una quantitat enorme de problemes amenacen la nostra economia. Jo no ho veig així. Tinc confiança en el Canadà i en els canadencs”.