La Vanguardia (Català-1ª edició)
Boríssov canvia la història
El Barça jugarà demà en un cruïlla de camins per la qual van passar Napoleó i Hitler
El Barcelona torna aquest vespre a Bielorússia quatre anys després, però demà visitarà una ciutat en què mai no ha jugat, Boríssov, a 74 quilòmetres de Minsk, la capital, i on s’allotjarà el conjunt blaugrana. La casa del BATE, que no seria el lloc més turístic del món, sí que ha estat protagonista de la història amb majúscules, una cruïlla de camins amb grans noms.
Als seus voltants, a la vora del riu Berenzina, va claudicar Napoleó en una de les seves derrotes de més renom, en plena campanya russa. De fet, als marges del riu encara es poden apreciar restes de peces d’artilleria d’aquelles lluites. Perquè Boríssov ha passat per infinitat de mans. Va pertànyer a Lituània, a Polònia, a la Unió Soviètica i a Alemanya en dues ocasions, l’última la més sanguinària, el terror nazi que es va apoderar en la seva expansió per l’est d’un enclavament on ara resideixen unes 180.000 persones.
De 1941 a 1944 el Tercer Reich va imposar la seva llei marcial, i va aixecar fins a sis camps de presoners als voltants. El trist balanç, 33.000 assassinats. Hi va arribar Adolf Hitler en persona el 4 d’agost del 1941 per una conferència en què es va discutir un pla per derrotar la ciutat de Moscou... amb una inundació general. Terrible i desassenyada idea que mai no es va dur a la pràctica. Tres anys després, l’1 de juliol de 1944, Boríssov quedava alliberada del nazisme i des d’aleshores aquell dia és el de la gran festa d’una ciutat que va tornar a la cleda de la Unió Soviètica i es va transformar en un nucli fabril amb més de 40 indústries.
Entre aquestes indústries hi havia l’empresa BATE (la planta d’equips electrònics d’automòbils i tractors), la firma que dóna nom al rival de demà del Barça i que és la seva autèntica alma màter.
Ho va ser quan es va fundar el club el 1973 i quan va renéixer de les seves cendres el 1996 després de dotze anys fora de combat pel col·lapse de l’URSS. Si els equips moscovites i d’altres grans urbs de l’est solien estar sota el con-
Els nazis van construir sis camps de presoners als voltants, amb 33.000 assassinats
trol de l’exèrcit o la policia, el BATE és un conjunt d’empresa que ha crescut com l’escuma dins del futbol patri. Fa 20 anys ningú no s’esperava que hagués guanyat deu títols de lliga consecutius –l’últim, conquerit divendres passat–, que es convertís en el primer equip del país a classificar-se per a la fase de grups de la Champions i que tingués un estadi lluent, l’elegant Borisov Arena, inaugurat el 2014, amb capacitat per a una mica més de 13.000 espectadors i on ja va jugar la selecció espanyola a la fase de classificació per a l’Eurocopa.
Una instal·lació que l’equip blaugrana només trepitjarà per jugar el matx, ja que Luis Enrique ha decidit entrenar a Barcelona abans d’emprendre un viatge ben llarg.
Quan el Barça va aterrar a Bielorússia el 2011, el partit contra el BATE es va disputar a l’estadi Dinamo a Minsk perquè llavors el camp d’aquest modest adversari no complia amb els requisits mínims de la Champions, amb tot just 5.000 seients i amb deficiències fins i tot d’il·luminació. El normal per a un club que no tenia tradició europea i que havia passat del menjador de la fàbrica al banquet de les competicions UEFA. Un altre tipus d’història molt més agradable s’està escrivint a Boríssov.