La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’adéu de la ‘política pop’
LA PRESIDENTA DEL PP BASC VA ENTRAR EN POLÍTICA FA 20 ANYS DESPRÉS D’UN ASSASSINAT D’ETA I HA DIMITIT PER DEFENSAR UNA MOCIÓ DIRIGIDA A GESTIONAR EL FINAL DE LA BANDA TERRORISTA QUE NO HA TINGUT EL SUPORT DEL SEU PARTIT
Arantza Quiroga (Irun, 1973) ha abandonat aquesta setmana la presidència del PP basc arran d’una iniciativa encaminada a gestionar políticament el final d’ETA que no va trobar prou suport en el seu propi partit. Una paradoxa en la trajectòria d’una dona que va entrar en política fa vint anys, quan encara era estudiant universitària, com a resposta a l’assassinat del dirigent del PP Gregorio Ordóñez el 1995.
L’activitat de la banda terrorista ha marcat la trajectòria pública d’un bon nombre de dirigents polítics bascos, però en alguns casos, com el de Quiroga, molt més que d’altres. Han passat les dues últimes dècades vivint amb protecció policial, sabent que estaven en el punt de mira, que l’amenaça no era teòrica, sinó un perill real que havien d’esquivar cada dia.
Els arxius centrals d’ETA, intervinguts a França el 2003, guardaven una extensa informació sobre Arantza Quiroga. Contenien dades del seu domicili, el dels seus pares, dades personals, acadèmiques i informació sobre els seus costums: “L’any 1998 apareix a la televisió francesa amb els seus guardaespatlles explicant “com de malament que viuen –apuntaven els etarres–. Ella és rossa (...). Estudiant de Dret els anys 97-98, matriculada de 4t i 5è. Presidenta de Nuevas Generaciones, soltera (...). A l’estiu acostuma a anar a les platges d’Hondarribia i Hendaia, li agraden molt”.
Arantza Quiroga és filla d’un emigrant de Valladolid i d’una veïna d’Andoain vascoparlant. En la seva família votaven el PNB i quan va complir els 18 anys i va anar a votar per primer cop, la seva mare li va donar una papereta d’aquest partit, però ella va contestar que votaria José María Aznar.
L’assassinat del carismàtic líder del PP guipuscoà Gregorio Ordóñez, el 1995, va motivar l’afiliació d’Arantza Quiroga a aquest partit. Aquell crim va provocar la implicació en la vida pública d’un grup de joves, entre els quals hi havia també Borja Semper, que no volien quedar-se de braços plegats i van decidir assumir un compromís arriscat amb el PP. Era el moment en què ETA va començar l’assassinat de càrrecs públics del PP i del PSE, de mane- ra que gairebé des del començament de la seva carrera política va haver de viure amb protecció. Va ser elegida regidora d’Irun el 1995 i una legislatura més tard de la localitat d’Oñate. El PP havia de cobrir llistes com fos en localitats on tenia vots però no tenia cap militant ni simpatitzant disposat a significar-se.
“El dia que van matar José Ramón Caso (regidor d’Irun assassi- nat el desembre del 1997) em vaig ficar al llit amb la meva mare de la por que tenia”, ha reconegut Quiroga, que compara aquella situació amb la novel·la dels deu negrets. “A Guipúscoa ens reuníem els regidors i ens preguntàvem quin seria el següent”.
Viure amb un escorta darrere a tota hora afecta aspectes insospitats de la privacitat. Quiroga recordava la vergonya que passava quan discutia amb el nòvio davant dels seus protectors. Tenia més objeccions a discutir en públic que a donar un petó al nòvio davant els escortes. La situació d’amenaça va influir també en els estudis universitaris: encara que va començar Dret a la Universitat del País Basc, va acabar la carrera a la UNED perquè així evitava haver d’anar al campus de Sant Sebastià.
Casada amb Álvaro Arrieta, empresari del sector de l’organització d’esdeveniments esportius i soci del vicepresident del Barça Carles Vilarrubí, Arantza Quiroga és mare de cinc fills, el més petit de poc més de dos anys i el més gran de tretze.
Quiroga, contrària a l’avortament, és dona de conviccions cristianes que reconeix públicament sense complexos. “Sóc catòlica i si el Papa diu això (contra el preservatiu) assumeixo la doctrina de l’Església amb totes les seves conseqüències”, va explicar en una entrevista arran d’una polèmica que va provocar en declarar-se contrària a l’ús del preservatiu. Això ha fet que en ocasions hagi estat acusada de conservadora per alguns adversaris, però
Quiroga es defensa amb una citació de Pèricles que ha utilitzat en alguna ocasió: “Som lliures i tolerants en les nostres vides, però en els assumptes públics ens cenyim a la llei”. Per les seves conviccions catòliques se l’ha associat reiteradament amb l’Opus Dei, cosa que nega amb la mateixa naturalitat amb què reconeix les seves creences i que reconeix que va estudiar en un centre de l’Obra.
Al PP expliquen que Quiroga va impressionar favorablement José María Aznar el 1997 quan l’aleshores president la va veure intervenir en un acte del partit celebrat a Madrid. L’any següent va ser elegida parlamentària basca. El pacte entre el PP i el PSE per fer lehendakari el socialista Patxi López, el 2009, va fer possible que la presidència de la cambra recaigués en un militant popular. El llavors president Antonio Basagoiti va elegir Arantza Quiroga per al càrrec, que va exercir amb eficàcia i amb el qual va guanyar una gran projecció política.
Quan Basagoiti es va retirar de la política, el 2013, Quiroga es va convertir en nova líder dels populars bascos i va aportar una nova imatge amb què volia allunyar el seu partit de l’etapa de la resistència al terrorisme per adaptarlo a un temps en què la banda ha abandonat la violència, encara que continuï a l’ombra condicionant part de la vida pública.
La retirada de María San Gil, el 2008, va fer avançar un pas la seva carrera política en convertirse en vicesecretària general i la renúncia de Basagoiti la va llançar a la presidència del partit. En aquest càrrec no ho va tenir fàcil. En el congrés del 2014 es va enfrontar al sector alabès quan va decidir cessar Iñaki Oyarzabal com a secretari general del PP basc, malgrat tenir un ampli suport en les bases del partit. Davant va tenir els alabesos liderats per Alfonso Alonso. El conflicte estava protagonitzat per sectors del PP basc, però també tenia una projecció de l’estira-i-arronsa que es produïa en el PP nacional. Alonso tenia el suport de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, mentre que a Arantza Quiroga li donava suport Dolores de Cospedal, la secretària general del PP que el 2009 li havia enviat una cistella de flors per felicitarla per la seva elecció com a presidenta del Parlament.
Arantza Quiroga ha dimitit per una iniciativa sobre la pacificació que el seu propi partit no ha comprès. Vistes les conseqüències, la polèmica i el conflicte que ha suscitat és evident que s’ha tractat d’un error polític. Però si d’alguna cosa no se la pot acusar és d’incoherència. Quiroga des de fa anys defensa la necessitat d’obrir l’espai del seu partit al País Basc. Aquesta línia de pronunciaments va ser especialment clara quan els populars bascos van viure la crisi provocada per la renúncia de María San Gil. Arantza Quiroga va donar suport a l’esforç d’Antonio Basagoiti de canviar la imatge del PP, de deixar d’aparèixer com un partit aspre i esquerp, i de trencar l’aïllament. Van engegar el que van denominar política pop, però l’èxit no els ha acompanyat en aquesta aposta. El PP basc no ha pogut tallar la pèrdua gradual de vots, molts d’ells a favor d’un PNB que els votants del centre dreta no nacionalista veuen com una opció útil per frenar l’esquerra abertzale.