La Vanguardia (Català-1ª edició)
La connexió Olivan-Maqoma
Van néixer el mateix any (en fa 42) i van coincidir en els seus inicis a l’escola Parts d’Anne Teresa de Keersmaeker, a Brussel·les, en aquell curs màgic en què despuntaven altres grans de la dansa comAkramKhani Sidi Larbi Cherkaoui. Al cap d’un temps, tots dos van anhelar tornar al seu lloc d’origen, l’un, als arrossars de Deltebre, i l’altre, a Soweto, a Johannesburg, per desenvolupar una activitat social i mirar de provocar algun impacte en la societat amb la seva dansa. Roberto Olivan ho ha lliurat tot al seu festival Delte- bre Dansa, i Gregory Maqoma està posant en marxa un projecte a Soweto. “Em preocupa la idea de llegat, què m’emporto, què deixo –diu Maqoma–, i en aquesta reflexió hi ha un sentiment de solitud”.
És la que comparteix amb Olivan, el seu company de viat- ge en aquest Lonely together que reposa el Mercat de les Flors després d’haver-se vist únicament dues nits durant el Grec 2014. Curiosament, el Mercat fa avui trenta anys; trenta, n’han passat, des d’aquell Majabhárata de Peter Brook amb què es va inaugurar com a teatre municipal. I ho celebrarà amb una festa postespectacle a la qual està convidat tothom que va ser pre- sent en aquells inicis.
Però què és Lonely together? És l’essència de tota una vida, la plasmació d’una connexió màgica, la que s’estableix en aquest paral·lelisme de vides privades i professionals. “Hem arribat a un punt en què ens comprenem molt bé”, apunta Olivan. Hi ha res de més bell? És potser la conversa més sincera i real que mai no aconseguiria la paraula. L’expressió vital de dos mons que ni tan sols són diferents, i que aquí enclouen, per mitjà de la música de Laurent Delforge, tant la tradició tortosina com l’aroma africana d’aquell Soweto on va viure de petit Maqoma, en el qual “la comunitat encara sortia a celebrar les seves danses i la seva música i no a gastarse els diners en centres comercials com ara”.