La Vanguardia (Català-1ª edició)
King Kong Sitges
El festival de cinema bat el seu rècord d’entrades i s’expandeix més enllà de les projeccions
El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, per fer honor a la seva fama, s’està convertint en un monstre. Ahir al matí, a tres dies de la clausura, ja s’havien venut 74.000 entrades, un 11% més que l’any passat. Això suposa un 20% més de facturació en taquilla, on s’han recaptat més de 600.000 euros, en comparació dels 523.000 de tota l’edició anterior. I això s’ha aconseguit amb la projecció de poc més de 160 films, una trentena menys que el 2014, i passant de tres a quatre sales (encara que l’última, la Tramuntana, presenta algun problema de visibilitat que la direcció ha promès resoldre).
El creixement del festival acompanya el de les activitats paral·leles: presentacions de llibres, classes magistrals, festes i tot el que es pugui imaginar. Però el director general del festival, Xavier Duran –que va començar de jove com a voluntari, quan la seu central era la botiga de fotografia del senyor Rafales– afirma que “créixer per créixer no té sentit, no podem continuar batent rècords perquè, per exemple, què faria Sitges després la resta de l’any amb sis sales de cinema? Una cosa molt diferent és que la ciutat es plantegés de debò ser seu de diversos festivals, que és una idea que circula, però per això necessitem construir una gran infraestructura nova, un pavelló.”
Les anècdotes se succeeixen dia rere dia. Dimecres a la matinada, en la projecció al cinema Retiro del film canadenc Bite –sobre un esgarrifós comiat de soltera en què la noia és mossegada per una estranya criatura– el director del film, Txad Archibald, va pujar a l’escenari ves- tit de nuvi amb la seva flamant esposa ja que –i no era cap muntatge– acabava de casar-se a Montserrat. Els convidats van culminar la festa a la sala i va ser allà on la núvia va llançar el ram pel qual es va barallar l’enfervorida platea.
Després de les efusions nocturnes, quan es fa de dia, és possible mantenir una vida cultural intensa. Entre parades on se sortegen cotxes Smart o es venen màscares de zombi, es presenten cada dia diversos llibres. Per exemple, el volum col·lectiu Cine fantástico y de terror español. De los orígenes a la edad de oro (1912-1983), un exhaustiu repàs de títols del gènere, amb exquisitats com Un marido de ida y vuelta (1957), basada en el llibre de Jardiel Poncela, amb Fernando Fernán Gómez convertit en fantasma per terroritzar la seva vídua. Un capítol a part mereix la hiperproductivitat de Jesús/Jess Franco, que rodava d’amagatotis pel·lícules als hotels de Torremolinos que abandonava sense pagar la factura. Per què s’acaba la cosa el 1983? Per la “nefasta” llei Miró, segons els autors, coordinats per Rubén Higueras, per a qui “amb la vista posada en el sistema francès, es va voler que el cinema fos sinònim de qualitat, en comptes d’indústria, i això va comportar un dràstic descens de la producció de cinema de gènere”, que ja arrossegava les seves rèmores a causa de la fèrria moral nacionalcatòlica del franquisme.
També hi ha classes magistrals universitàries. Ahir, Imma Merino va dissertar sobre els arquetips en el thriller contemporani (psicòpates, assassins a sou i herois). I, unes hores després, el director Javier Ruiz abordava un dels temes que sempre generen polèmica: és possible un gènere amb característiques autòctones? Per què copiem els referents dels EUA?
Però tots els debats i picabaralles es van esvair ahir a la nit, a favor de la solidaritat. A l’edifici Miramar es va celebrar la festa de l’Anael i la Celeste, dos bessons orfes de vuit anys que cuida la seva germanastra, l’actriu i ajudant de càsting Tamara Cunill, després de la mort de la seva mare. No reben cap ajuda per problemes burocràtics i Tamara l’ha demanat al món del cinema, que li ha respost amb una rutilant celebració, on va brillar especialment l’actriu Laia Costa, lluint un vestit de Teresa Helbig. També hi havia David Victori, J.A. Bayona i Isabel Coixet, entre d’altres. També l’actor Peter Vives i l’actriu (i imatge de les presentacions del certamen, que adorna amb el seu bonic accent anglès) Melina Matthews.
I, en fi, malgrat la baixada de temperatures, constatem que la piscina de l’hotel Melià continua tenint un únic usuari: el presentador televisiu Jaume Figueras, que no renuncia al seu refrescant costum. Ahir, com a reconeixement als seus recents 75 aniversaris, l’alcalde de Sitges Miquel Forns li va retre homenatge (als seus banys), i Figueras va contestar: “Aquest festival és ple de covards!”
Un casament va acabar en ple cinema, amb ram llançat al públic, durant la projecció de l’esgarrifosa ‘Bite’ Una rutilant festa benèfica va servir ahir a la nit per recaptar fons amb què cuidar dos orfes de vuit anys