Porto es va tacar amb Orfidal el dia de la mort de l’Asunta

Els pèrits no proven que les cordes siguin del mateix rotllo

El cas de l’assassinat d’Asunta Yong Fang Basterra Porto es converteix dia a dia en el cas de l’Orfidal, el medicament omnipresent en el judici que es desenvolupa a Santiago contra els pares de la nena, l’advocada Rosario Porto i el periodista Alfonso Basterra, acusats d’assassinat. Aquest fàrmac, que és un dels noms comercials del lorazepam, va aparèixer ahir davant els membres del jurat en forma de restes que la Guàrdia Civil va detectar al vestit que portava la mare la tarda del 21 de setembre del 2013, el dia que la seva filla va morir després de ser drogada amb més de 27 pastilles d’Orfidal, abans de ser asfixiada amb un objecte tou que segons els forenses podria ser una màscara o un mocador.

Quan va ser interrogada, Rosario Porto va reconèixer que prenia aquest ansiolític, primer d’una forma més esporàdica i ja de manera reglada pel psiquiatre a partir del juliol del 2013. Però igual que va fer el pare, va negar que el subministrés a la seva filla. L’advocat de Porto, Gutiérrez Aranguren, explica aquestes taques d’Orfidal a la faldilla del vestit de la mare pel fet que ella prenia aquesta medecina.

Els agents de la Guàrdia Civil van assenyalar que no poden xifrar la quantitat de lorazepam present en el vestit, que va ser confiscat de casa de l’acusada cinc dies després del crim.

El problema més greu per a Rosario Porto és que, en contra de la seva versió inicial, en què va relatar que va deixar la seva filla a casa fent els deures, la investigació la va situar en companyia de l’Asunta al xalet familiar dels afores pels volts de l’hora del crim. I després el cadàver va ser trobat a la mateixa zona de l’extraradi de Santiago, a uns quatre quilòmetres de la casa. Al costat del cos van aparèixer unes cordes de color taronja aparentment iguals a les que es van trobar en un registre al xalet, en una habitació en la qual va entrar Porto, potser amb la idea d’amagar-les, segons sospiten els investigadors.

Les cordes ja van irrompre en el judici durant l’interrogatori de Porto, ja que el fiscal va aprofitar per ensenyar-ne al jurat dues mostres, la de la pista forestal on es va trobar el cadàver i la de la casa, entre les protestes de l’advocat de la mare, que va advertir que, quan els toqués el torn, els pèrits de la Guàrdia Civil constatarien que no hi havia la certesa absoluta que fossin iguals.

I ahir, en la seva declaració per videoconferència des de Madrid, els pèrits van assenyalar que les dues cordes són iguals, del mateix tipus, però no es pot assegurar que procedeixin de la mateixa troca. “S’han estudiat des de molts punts de vista, amb moltes tècniques instrumentals i ens porten a la conclusió que són indistingibles. Això vol dir que podrien tenir un origen comú”, va declarar l’agent, que va reconèixer que “no podem afirmar taxativament aquesta coincidència”. Així doncs, va admetre que no es pot establir un “vincle” absolut. Tampoc no va ser possible confirmar que les restes de terra del cotxe de Porto coincideixin amb la de la zona on era el cadàver ni que els ganivets de casa seva s’utilitzessin per tallar les cordes.

Els cordills que hi havia al costat del cadàver i al xalet són iguals, però no és segur que l’origen sigui idèntic