La polititzada declaració de Mas

ARTUR Mas va ser ahir el gran protagonista de la jornada política catalana. El president en funcions de la Generalitat va anar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar com a imputat en la querella per les presumptes responsabilitats penals derivades de la convocatòria de la consulta independentista del 9-N del 2014. Davant el tribunal, Mas va tenir la gallardia d’assumir tota la responsabilitat política del cas, pel qual també van comparèixer, dimarts, l’exvicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau. Però, alhora, va negar que hagués comès delicte de desobediència i va assenyalar que la consulta es va fer, bàsicament, gràcies al suport de 40.000 voluntaris convocats amb aquesta finalitat.

El que podia haver estat un discret tràmit judicial, promogut en origen per la Fiscalia General de l’Estat, va adquirir una vistosa dimensió política, orquestrada des dels partits i organitzacions independentistes. Mas va acudir al TSJC acompanyat pels membres del seu Govern, alguns amb la sensibilitat a flor de pell; també va estar secundat pels alcaldes de 400 localitats catalanes; i, així mateix, per uns milers de persones que li van donar un bany de masses corejant, entre d’altres, lemes com ara “Mas president, Catalunya independent”.

La jornada de reivindicació i exaltació nacional va començar a trenc d’alba al castell de Montjuïc, on es va homenatjar el president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat allà mateix pel franquisme ahir va fer exactament 75 anys. Mas va participar en l’ofrena floral, després va anar al TSJC i, a continuació, va empalmar amb una solemne declaració institucional al Palau de la Generalitat. A la tarda, va presidir l’acte del dia nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, que es va dur a terme també a Palau.

Es pot afirmar que, de la mateixa manera que el Govern central ha instrumentalitzat més d’una vegada la justícia, el món sobiranista va imprimir un clar caire polític a la jornada judicial que ahir va afrontar Mas. No va ser una actitud sense conseqüències. Hem dit i reiterat que la decisió de la Fiscalia General de querellar-se contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N (malgrat que la Fiscalia catalana no va ser, abans, partidària de ferho) diu poc a favor de la independència del poder judicial. Per això afirmem ara que la manera en què es va dissenyar des de cercles sobiranistes la jornada d’ahir, no sent comparable, té també el seu efecte. Perquè, en última instància, erosiona així mateix el crèdit de la justícia. És a dir, d’una justícia que, com bé sap Convergència Democràtica de Catalunya (que com a membre de CiU va ser partícip i beneficiària del sistema), admet quotes de partit en les seves altes magistratures. La justícia és un dels pilars de l’Estat de dret. Crida l’atenció que des de les seves instàncies superiors s’assumeixin a Madrid influències polítiques que, a la fi, afecten el seu prestigi. També crida l’atenció que ahir se’n menystingués el crèdit des de Catalunya. No direm que la justícia sigui aliena als avatars i problemes que determinen tota activitat humana. Senzillament, no ho és. Però no és habitual, als països de ferma tradició democràtica, que els membres d’un govern, integrat com a tal a les estructures de l’Estat, es manifestin al carrer contra la justícia quan aquesta exerceix les seves funcions.