La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pastanaga i el bastó
Europa acorda condicionar els ajuts a l’Àfrica al control de la immigració
Davant la crisi de refugiats, la Unió Europea torna a utilitzar l’ajuda al desenvolupament com a arma de pressió als països africans, dels quals vol obtenir un compromís més fort en polítiques d’immigració.
La Unió Europea debatia ahir a la nit fer concessions importants a Turquia a canvi del suport per frenar el flux de refugiats i immigrants: 3.000 milions d’euros en ajuts per integrar i atendre més bé els 2,5 milions de sirians que han arribat al país, impulsar el diàleg polític al més alt nivell amb Ankara, acord per accelerar la liberalització de visats, impuls a les negociacions d’adhesió... Tot a canvi que el Govern turc mantingui al seu territori els refugiats, controli més bé la seva frontera amb Grècia i readmeti els immigrants irregulars que han entrat pel seu país a la Unió.
“Europa necessita Turquia i Turquia necessita Europa”, argumentaven fonts de la Comissió Europea per justificar les ofertes incloses en el pla d’acció ofert a An- kara, rebut amb certa sorpresa per algunes delegacions per la seva “generositat”. Quan es va tancar aquesta edició, els caps d’Estat i de Govern, reunits a Brussel·les en una cimera consagrada a la immigració i els refugiats per quarta vegada aquest any, discutien la seva resposta al pla. La Comissió confiava que fos positiva.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, sotmesa a una forta pressió política interna per la seva gestió de la crisi d’asil, va ser la que més èmfasi va posar en la necessitat d’arribar a un acord amb Turquia per contenir els fluxos de desplaçats. “La major part dels refugiats de guerra arriben a Europa des de Turquia. No podrem posar ordre i controlar els fluxos si no treballem amb Turquia”, va advertir al Bundestag abans d’anar a Brussel·les. París té igual de clara la necessitat de col·laborar amb aquest país però es nega a donar “la liberalització de visats sense condicions”, va declarar el president François Hollande.
El pla d’acció negociat amb el Govern turc per Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea, preveu 3.000 milions d’euros en ajuts per a l’acollida de refugiats (sis vegades més del que es va oferir al principi); el compromís d’obrir cinc capítols negociadors més en les converses d’adhesió, actualment parades; la celebració de cimeres amb Turquia o la invitació al president Recep Tayyip Erdogan a intervenir al Consell de la UE, i, sobretot, accelerar les negociacions sobre visats perquè els turcs puguin viatjar sense traves a la UE el 2016. A canvi, Turquia reforçaria els seus controls fronterers i readmetria els immigrants irregulars que arribessin a la UE pel seu territori. L’única demanda turca no inclosa en el pla és el suport a la creació d’una zona segura a la frontera de Síria amb Turquia; la intervenció de Rússia en la guerra fa inviable, a parer de la UE, una iniciativa de la qual sempre ha desconfiat.
Els líders europeus van discutir altres iniciatives a llarg termini per provar de recuperar el control de la crisi de refugiats, com l’ús de l’ajuda al desenvolupament com a arma de pressió amb l’Àfrica. Les reticències històriques a aquest enfocament es difuminen. La crisi ha fet bascular l’opinió majoritària de la UE, que ahir va acordar aplicar el principi de més per més per aconseguir un compromís més gran dels països origen d’immigració amb les polítiques de retorn i readmissió. És a dir, donar més ajuts als països que controlin més la immigració irregular (i menys als que ajudin menys).
L’acord de Cotonou subscrit a l’any 2000 amb 79 països de l’Àfrica, el Carib i el Pacífic preveia la signatura de convenis de readmissió a canvi de l’assistència europea, però no s’ha dut mai a terme. Les objeccions s’han acabat; ara els governs europeus demanen aplicar-lo “de manera efectiva” i han demanat a la Comissió que els presenti una llista amb els possibles instruments que la UE té a la seva disposició per fer pressió. Suècia va ser l’únic país que va expressar reserves al pla, van explicar fonts diplomàtiques.
La Comissió Europea té dubtes que l’enfocament funcioni amb l’Àfrica. Alguns governs, addueix, poden optar per renunciar als diners europeus, de manera que els objectius de l’ajuda al desenvolupament també es quedarien pel camí. Una altra raó per no llançar aquest missatge és la proximitat de la cimera de La Valletta sobre immigració. La UE ha convidat els líders dels principals països de l’Àfrica a una cimera conjunta l’11 i el 12 de novembre a Malta, però de moment “molt pocs” caps d’Estat africans hi han confirmat l’assistència, van explicar fonts diplomàtiques europees. La UE s’ha marcat com a objectiu d’aquesta cita aconseguir “mesures concretes i operacionals”, en forma d’acords de readmissió i retorn, mesures per prevenir la immigració il·legal i acords per donar suport al desenvolupament de l’Àfrica.
Brussel·les ha ofert a Ankara 3.000 milions d’euros en ajuts, un acord de visats, diàleg polític...