La Vanguardia (Català-1ª edició)
La digna hereva d’Ingrid Bergman
FILLA DE LA GUAPA ISABELLA ROSSELLINI I NÉTA DE LA MÍTICA PROTAGONISTA DE ‘CASABLANCA’, A QUI NO VA CONÈIXER, ES PREOCUPA MÉS PER LA BIOMEDICINA I EL CANVI CLIMÀTIC QUE PER LA SEVA PRÒPIA CARRERA COM A MODEL
Va haver de viure dins una cotilla ortopèdica dels 12 als 17 anys, ha disputat triatlons i ara difon la cuina sana en el seu blog
Prefereix parlar dels seus estudis, del seu blog de cuina i del canvi climàtic que de la seva bellesa congènita, de la seva infantesa o de la seva pròpia carrera com a model. Perquè Elettra Wiedemann Rossellini vol que quedi clar que encara que és la filla de la bellíssima Isabella Rossellini i néta de la impecable Ingrid Bergman, té les idees molt clares. I és on és per mèrits propis. Així des dels seus gairebé 1,80 d’estatura i aquesta mirada inconfusible que la connecta sense remei amb l’aura que ha envoltat sempre les dones de la seva família, però més a l’àvia Ingrid a qui mai no va conèixer, es delecta especialment quan tracta sobre la seva llicenciatura en Relacions Internacionals a Nova York i el màster posterior de Biomedicina que va fer a la London School of Economics. És una matèria que li preocupa i que la fa sentir-se segura davant una vida que, sempre ho diu, no sap “el que ofereix”.
Amb la cara rentada té un aspecte innocent. Infantil però captivador. Encara que va poder ser perfecta, l’adolescència d’aquesta imponent model que el 23 de ju- liol complirà 32 anys, va ser més dura del que molts puguin pensar. No era gens divertit ser la filla de Rossellini a l’escola i no va ser fins que va arribar a la universitat quan va començar a sospesar els beneficis de la seva potent genètica. A més, entre els 12 i els 17 anys va patir una escoliosi que la va obligar a viure tancada dins una cotilla ortopèdica.
Potser per això des d’aleshores no li atorga gaire importància a la bellesa que li ha permès ocupar un ampli reportatge en l’última edició de Paris Match, o haver estat, sense proposar-s'ho, una model cotitzada per a firmes com Abercrombie & Fitch, Lancôme, Bill Blass, Ferragamo, Samsonite o Mango i haver desfilat a les passarel·les de tot el món. Pot ser que aquesta escoliosi superada sigui també la raó per la qual no deixa d’estirar-se ni un moment mentre parla o fer esport així que la seva agenda d’it girl l’hi permet.
Elettra Wiedemann (és filla del segon marit d’Isabella Rossellini, l’exmodel nord-americà Jonathan Wiedemann) ha fet triatlons i es defineix com una gran esportista mentre es defensa com ningú sobre talons impossibles. Però el que més pes té en aquesta model que el 2010 va ser escollida com una de les cinquanta dones més boniques del món i la gran sorpresa de la campanya de tardor-hivern de Mango és el seu apassionament per les causes justes.
Amb seu marit, el restaurador britànic James Marshall, va posar en marxa fa tres anys One Frickin Day, una ONG que ha dut a terme projectes a Ruanda, Burundi i Haití, on ha instal·lat panells solars per proporcionar energia a hospitals. Linda Evangelista i Christy Turlington són les dos models que millor encaixen amb el seu esperit i el seu pare una de les millors influències de la seva vida. Recorda sempre que Jon Wiedemann era un reco- negut model quan va conèixer la seva mare, però que és a més diplomat a Harvard i actualment un dels grans dirigents de Microsoft.
Quan els pares es van separar, Elettra es va acostumar a viure de setembre a juny a Nova York amb la seva mare i la resta dels mesos a Los Angeles amb el seu pare. I quan va deixar penjats els estudis durant un parell d’anys perquè va començar a desfilar com a model, el seu pare li va fer prometre que es diplomaria encara que fos més tard. “Quan dono la meva paraula, no hi ha marxa enrere”, explica aquesta jove compromesa que també ha sabut complir amb les exigències de la seva mare.
D’una banda reconeix que si té un francès excel·lent és perquè Isabella Rossellini va deixar clar des del primer dia que aquesta era la llengua a casa seva i no se’n parlaria una altra. I, al mateix temps, perquè va agafar encantada el relleu de la seva mare com a nou rostre de Lancôme el 2006. Des d’aquell moment la seva vida ha estat un no parar. Va d’un costat a l’altre, de passarel·la en passarel·la i de campanya en campanya però assegura no sentir-se per això una ciutadana del món. Se sent, diu, “decididament novaiorquesa”. Per això s’ha comprat recentment una mansió a Brooklyn amb el seu marit i esperen re- fer-se “del dineral que ens ha costat” abans de decidir-se per fi a tenir un primer fill. Amb James Marshall es va casar el 2012 després d’una relació de quatre anys. Al seu marit, inversor en temes de restauració i també soci d’una productora de documentals, el va conèixer a Londres durant una gala benèfica de la Fundació Gorbatxov. Van compartir taula aquell dia i van planificar una cita que no va tenir mai lloc. Però el destí els va tornar a creuar un dia al metro, des d’aleshores van tenir clar que estaven fets l’un per l’altre.
Els uneix, a més del seu cor altruista, l’amor per la cuina. “M’encanta cuinar, no hi ha res que em relaxi més que preparar plats per als meus amics a la cuina de casa”, explica amb resolució. Però el seu idil·li amb la cuina no queda en l’entorn familiar ja que ha creat el seu propi blog. Es diu Impatient Foodie, i proposa receptes de la seva pròpia creació (les imagina i les converteix en realitat). La fama la precedeix i fa un any, en el transcurs de la Fashion Week de Nova York, va ser contractada per llançar un concepte de restaurant molt especial. Va ser una experiència molt aplaudida que era alhora un restaurant efímer, biològic i ecològic.
Aquesta inquietud per l’ecologia també és herència de la seva mare, a qui veu sovint. Més des que Isabella Rossellini s’ha traslladat a una granja a Long Island. Allà cuida pollastres, cabres, porcs i ovelles i també tota mena de verdures ecològiques que Elettra utilitza per a les seves receptes. “A ella li dec la curiositat i l’amor per l’aprenentatge que va saber transmetre’m des del primer dia”, diu agraïda de la que es va convertir en tota una icona amb Blue velvet de David Lynch.