La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un cristià japonès a l’OBC
Es usual que durant la Pasqua se celebrin al Japó concerts amb, per exemple, la Passió segons sant Mateu de Bach. La tradició cristiana és ben coneguda al país del Sol Naixent, encara que només un 1% de la població professi aquesta religió. Ara bé, el que no resulta tan lògic és que aquesta Passió tingui lloc en una petita vila, que el conjunt sigui japonès i que s’interpreti un barroc impecable amb instruments originals.
L’artífex de tal exotisme és el director, organista i clavecinista Masaaki Suzuki, japonès de pares cristians (nascut el 1954) que fa tres lustres va fundar el Bach Collegium Japan, tot encarant amb esportivitat les crítiques de l’europeisme recalcitrant que no entenia quina relació hi podia haver entre el Japó i Bach com per atrevir-se a gravar un CD amb la seva obra. Ara, aquest enamorat de Bach –“és la meva passió, però també em dedico a Mozart, Haydn, Beethoven, Mendelssohn, Mahler...”– arriba a L’Auditori com a convidat de l’OBC. I dirigirà un programa curiós, que combina el ballet Pulcinella de Stravinsky i la ben coneguda Simfonia núm. 40 de Mozart.
“Stravinsky, que va passar un exili francés i després estatunidenc, és dels compositors més honestos amb els seus propis sentiments, i li deu molt a la música barroca –afirma el mes- tre Suzuki–. En aquest Pulcinella, un ballet basat en una música que en el seu temps s’atribuïa a Pergolesi, va compondre una cosa molt nova basant-se en la música antiga. Una mena de cubisme musical en el qual trobem que la dominant i la tònica vénen alhora, com si es tractés d’una pintura de Picasso. I bé, una vegada has explorat la música antiga adequadament pots apreciar i gaudir del que va fer Stravinsky. Per això funciona confrontar-la amb aquesta simfonia de Mozart, una de les meves favorites, ja que enclou tota la simplicitat i la innocència amb què Stravinsky va reaccionar a la música antiga”.