La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una casa com Déu mana
El Mirador del Montserrat, més que bones vistes
Manresa 1969. Poca oferta gastronòmica de qualitat. Hotel Santo Domingo, Astoria, El Suís, Perdiu, Aligué (llavors “mongetes i botifarra”), El Casinet, Lice i poca cosa més. A la comarca: Patoi a Navarcles i el Molí de Boixeda.
Jaume Torras Perramón, que havia treballat a l’hotel Colón de Barcelona i a l’Abadia de Montserrat, decideix adquirir un solar a Santpedor i instal·lar juntament amb la seva dona, Rosa Anguera, un restaurant “com Déu mana”. El bategen amb el nom del Mirador del Montserrat, ja que les seves vistes de la nostra emblemàtica muntanya són sensacionals. Obre abans del Nadal del 1969 per aprofitar “la tirada” de les festes, però una gran nevada gairebé arruïna el seu projecte. A punt de llançar la tovallola, un dels grans empresaris manresans de l’època, Josep Alter, va començar a ser-ne assidu, els va animar, va portar-hi personatges influents de la ciutat i els “va llançar uns bons cables”. Va començar a ser un restaurant de referència a la zona i, a més de la seva excel·lent cuina, 5 a Taula recorda les seves fondues (la de formatge o la bourguignonne) i els seus plateau de fromages. Paral·lelament, es va implicar moltíssim amb el Gremi d’Hostaleria i va ser un dels principals artífexs de les Jornades Gastronòmiques del Bages que se celebren a Manresa des del 1983.
El 1991, el seu fill, Josep Torras Anguera, es posa al capdavant després d’haver passat per Arzak, Aquelarre, Reno, Zalacaín i un llarg etcètera.
En Josep, sense deixar d’apostar per la continuïtat dels seus plats tradicionals, va introduint innovacions adaptades al territori. La seva cuina és de mercat amb tocs de creativitat i productes de màxima proximitat i continua sent una referència. Al capdavant de la sala exerceix amb gran professionalitat Maribel Rivero, la seva dona.
La seva carta de vins és àmplia i hi predominen, com ha de ser, els vins de la DO Bages, com els Abadal i el Lafou.