El foli en blanc

No podem perdre Barcelona, va dir Artur Mas en una al·locució que, sentida a 600 quilòmetres de distància, va sonar amb el dramatisme propi d’un senyal d’alarma. I el president té raó: si demà els nacionalistes perden el govern de la capital, el procés sobiranista es debilita. Encara que guanyi a la majoria dels municipis catalans, Barcelona és el símbol, com l’alcaldia de Madrid ho és per als grans partits estatals. Amb aquesta tensa incertesa s’entra en la jornada de reflexió. I amb un vaticini tan fàcil com obligatori: si és veritat que els indecisos continuen representant el 30% del cens, pot passar qualsevol cosa. Per citar dos casos que semblen impossibles, fins i tot pot ser que el PSC torni a les seves antigues glòries o que el PP renovi les memorables majories que va conquerir fa quatre anys.

Per això gairebé ningú no s’atreveix a fer un pronòstic. Per això tots s’han dedicat a seduir l’indecís i a atreure el penedit. Per això hi ha aquest esclat de nervis, amb tants candidats que perden el control. I per això Rajoy va prendre aquestes urnes com el gran desafiament i va anteposar la presidència del seu partit a la presidència del Govern. Sap que se la juga. El seu assessor de capçalera, Pedro Arriola, sosté que les eleccions municipals no han estat mai necessàriament un avançament del resultat de les generals, però ningú no vol aparèixer la nit de diumenge com a castigat per les urnes. La imatge de caiguda, de simple descens, és el que més es tem en les executives.

Que ho preguntin al PSOE de Pedro Sánchez. Va renunciar a guanyar des del principi per pur realisme digne d’elogi. Demà es juga continuar sent el segon partit en la simbòlica Madrid. Pot malgastar l’erosió de la corrupció conservadora a València. Busca premis de consolació –i no seria poc—a Castella-la Manxa, Astúries i Extremadura. El seu germà del PSC es juga la seva transcendència a Catalunya. Dilluns

Vénen temps de gran intriga, i el que és substancial és com quedarà el sistema: governable o ingovernable

pot començar el nou calvari de Pedro Sánchez, sobre la corona d’espines que li teixeixen Susana Díaz i associats. Temps de gran intriga.

I el més substancial, com quedarà el sistema: governable o ingovernable; abocat a l’abisme de la revisió del règim del 78 o amb aquest règim consolidat; amb avisos de reforma urgent per evitar la ruptura o amb mandat de reforma continuista; amb partits que volen donar exemple de cultura d’acord o instal·lats en la negativa a sostenir la casta; amb ajuntaments que agafen la bandera de la independència o sense... Aquests són els desafiaments, enfront dels quals les urnes són un foli en blanc. Espanya és un foli en blanc. I el procés, president Mas, potser també ho és. És el que es pot dir en la jornada de reflexió.