Miracle a Sarrià

Autor: Pergolesi, sobre text de G. di Federico Direcció: Assunto Nesse Direcció artística: Raúl Giménez Lloc i data: Teatre de l’Òpera de Sarrià, Cicle Òpera en Ruta (16/V/2015) Que en ple segle XXI es pugui obtenir un èxit esclatant, amb el públic dempeus amb una òpera de cambra, de gairebé tres segles d’antiguitat, podria considerar-se un miracle si no fos que s’han reunit al Teatre de Sarrià: la veu de Sara Blanch, esplèndida intèrpret que va avançant cap al firmament operístic amb passa segura, una de les quals ha estat aquesta Serpina meravellosa cantada amb la seguretat i la qualitat vocal i interpretativa que va lluir contínuament al costat del baríton jove i excel·lent intèrpret d’efectes escènics molt ben calibrats, Vicenç Esteve, i a més amb la gràcia de Roger Julià com a Vespone, tot plegat amanit amb la deliciosa interpretació orquestral que de la noble partitura de Pergolesi va saber arrencar l’Orquestra Barcelona Concertante, dirigida pel pulcre Assunto Nese, i tot plegat sota la benedicció del gran amant de l’òpera i prestigiós tenor Raúl Giménez, que és el que impulsa aquest tipus d’iniciatives.

La funció tancava el cicle Òpera en Ruta, impulsat pel districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb l’Ajuntament de Barcelona, Detall curiós: aquesta òpera s’havia representat a Barcelona el 1750 (abans que arribés a París i hi desencadenés la famosa querelle des bouffons i també va ser la primera que va presentar la Universitat de Barcelona, quan el 1988, per impuls de l’aleshores rector J.M. Bricall i sota l’empenta musical de C. Bustamante, es van iniciar a la Universitat les òperes estivals que han perdurat fins avui dia amb la protecció actual del Conservatori del Liceu. Barcelona té tot un Liceu, però també hi ha altres entitats que es belluguen per fer de la nostra ciutat un viver operístic de considerable vitalitat.