Depressió rere la façana

Cantàbria suma incerteses econòmiques i polítiques, però els sondejos indiquen que el PP guanyarà sense majoria absoluta

aeroport de Santander de Parayas, acabat de rebatejar Seve Ballesteros, és irreconeixible per als qui recorden el petit i semidesèrtic aeròdrom que va ser fins no fa tant. Avui, arran dels vols low cost i de l’ampliació de les instal·lacions en els últims anys, la base aèria és un anar i venir continu i bulliciós. Però alguna cosa ha canviat des que va començar la crisi. La ma-

La fuga de joves i la pèrdua de riquesa serveixen d’argument a Revilla per lluitar contra el popular Diego

joria de passatgers locals ja no són turistes; són joves que deambulen per Europa buscant feina o que ja treballen a fora.

Rere la bonica aparença que la seva façana litoral ofereix al visitant, Cantàbria no acaba de veure clar el seu futur per molt que l’economia mostri lleus signes de reanimació o que Mariano Rajoy feliciti el president Ignacio Diego per una “ràpida” recuperació de l’ocupació, apreciable només des de l’optimisme.

Milers de càntabres han abandonat la comunitat a causa de la falta d’expectatives. Segons el prestigiós expresident Miguel Ángel Revilla, en els últims quatre anys els emigrats sumarien més de 25.000, dels quals uns 11.000 són joves majoritàriament amb títol acadèmic.

Encara que Revilla exagerés –com sosté el Govern del PP–, la realitat d’una joventut sobrequalificada que es veu obligada a emigrar en massa és innegable. Cantàbria té una bona universitat amb gairebé 11.000 alumnes, però li falta un teixit productiu capaç d’absorbir un percentatge significatiu dels més de 2.000 titulats superiors que cada any surten de les seves aules.

Tampoc no és discutible la pèrdua de riquesa dels càntabres. Si el 2011 el seu PIB per càpita superava de dos punts la mitjana estatal, el 2014 va caure 8,5 punts ensota.

La lleugera recuperació en potència va amb retard respecte a la resta del país. Els experts diuen que ja és habitual. “Quan els altres esternuden nosaltres continuem sans, però quan la resta es recupera nosaltres encara patim de pulmonia”, assenyala el director de Cantabria Económica, Alberto Ibáñez.

Amb una indústria modesta i una ramaderia en hores baixes, gran part de les esperances de prosperitat estan posades en el turisme i, de manera destacada, en el de tipus cultural. Si els plans museístics que avui hi ha en marxa tiren endavant,

EVOLUCIÓ ELECTORAL DE

El poder a les capitals segons està previst, la ciutat es convertirà en punt ineludible del mapa europeu de les arts. Es tracta de l’“anell cultural” de Santander, ara en construcció, amb tres peces excepcionals al nucli: el Centro Botín de Renzo Piano, la primera seu associada del Reina Sofía –a partir de l’arxiu documental Lafuente– i l’ampliat Museu de Prehistòria.

Però gairebé ningú a la regió, tret dels seus governants, no es mostra optimista ni amb aquests projectes enlluernadors. Els contratemps i els dubtes que hi ha entorn de cada un alimenten l’escepticisme fruit de l’ambient depressiu creat per la crisi i la fuga de joves. La incertesa sobre el 24-M i l’immediat futur polític de la comunitat també és màxima. Només la victòria del PP sembla cantada, però ja sense majoria absoluta. El seguiria el Partit Regionalista de Revilla; el PSOE i, per primera vegada, Ciutadans i Podem. El popular Íñigo de la Serna sí que podria repetir majoria absoluta a Santander.

Com gairebé a tot arreu, els pactes seran imprescindibles. Però ni els sondejos ni les poques pistes que ofereixen els dirigents no permeten aventurar l’acord més probable; sobretot tenint en compte que l’augment del nombre de forces amb opcions d’entrar al Parlament –cinc en lloc de les tres actuals– coincideix amb una reducció de la mida, de 39 a 35 escons. Si no hi ha cap sorpresa monumental, la disputa per la presidència es jugarà entre Diego i Revilla. La resta tot és incert a Cantàbria, incloent-hi el futur.