Capvespre a Palmira

AGATHA Christie es va casar en segones núpcies amb l’arqueòleg Max Mallowan i va passar a acompanyar-lo en els seus viatges anuals a l’Iraq i Síria, països amb paisatges que van inspirar algunes de les seves novel·les, com ara Assassinat a Mesopotàmia o Cita amb la mort. A l’escriptora britànica l’havien fascinat els capvespres a Palmira, aquesta ciutat de dos mil anys d’antiguitat situada enmig del desert i que durant segles va acollir les comunitats de beduïns, que es van arrecerar a les impressionants ruïnes sense fer-les malbé. Palmira és patrimoni de la humanitat, però això no la protegeix de l’amenaça que en els pròxims dies caigui en mans de l’Estat Islàmic, que ha convertit la destrucció dels vestigis del passat dels territoris que conquereix en un poderós mètode de propaganda. Les destrosses al Museu de Mossul o a les ruïnes de Nínive són la demostració que l’EI gaudeix angoixant Occident amb atrocitats d’aquesta mena.

Les últimes notícies que arriben de la regió revelen que la ciutat de Palmira ha tornat a caure en poder dels gihadistes, que han pres de nou l’impressionant conjunt arqueològic. El Govern sirià ha traslladat centenars d’estàtues per posar-les fora de perill, però és impossible moure temples, teatres o avingudes de columnes, com les que emocionaven el doctor Mallowan als anys trenta. Però la maldat dels dirigents de l’EI empetiteix fins a la insignificança la vilesa dels criminals de les novel·les de la seva esposa.

El món assisteix impotent i compungit a aquest nou atemptat contra la història col·lectiva. Les tropes sirianes combaten durament, però la coalició internacional que encapçalen els Estats Units es limita als atacs aeris. De vegades sembla que oblidi que a l’Iraq i Síria la humanitat s’hi juga no només la seva seguretat, sinó també el seu patrimoni. I els capvespres d’Agatha Christie.