La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sorrentino rejoveneix Michael Caine a ‘Youth’
El director de ‘La gran bellesa’ atreu l’atenció a Canes
Des del 1966 Michael Caine no trepitjava Canes. Per despit, va dir.
“Fa 49 anys vaig ser al festival amb Alfie, un film que va guanyar un premi; però jo no em vaig emportar res. Així que no he tornat: no faig un viatge tan llarg sense un motiu”. Però ara està de nou aquí, després de tant de temps, per amor a Youth, va afirmar, la nova pel·lícula de Paolo Sorrentino.
Youth, o sigui, joventut. Malenconiosa meditació sobre el pas del temps. Com ja ho era, a la seva manera, La gran bellesa. No resulta Youth, tot i això, tan remarcable com aquella ni té un personatge tan poderós com era el Jep Gambardella de Toni Servillo. A Youth, per contra, calen dos personatges per aconseguir el mateix efecte, l’un interpretat per Michael Caine i l’altre per Harvey Keitel.
Dos personatges que, fins i tot junts, no assoleixen ni la meitat del que aconseguia Servillo. Però això no exclou que reconeguem que Michael Caine té grans moments al nou film de Sorrentino, un film rodat en anglès i presentat ahir a Canes a la secció competitiva.
Caine encarna un compositor retirat, perdut en els seus somiejos de la seva dona morta, mentre passa l’estiu al costat de la seva filla (Rachel Weisz) al luxós balneari suís de Davos. Youth es decanta cap al grotesc. Té també moments elegants, de profunda sinceritat, davant d’altres d’una sentimentalitat tronada.
Caine és, en bona mesura, el protagonista del millor d’aquest llarg lament de l’edat, virat cap a una llagrimeta previsible en els seus moments més baixos. Un passeig malenconiós pel que es perd amb el pas del temps, l’amor, el desig, les ganes de viure, puntuat per moments emocionants i divertits, també és cert, en bona mesura semblants als que va protagonitzar Caine ahir a Canes. “Efectivament a la meva edat he de fer papers de vell”, va fer broma l’actor, de 81 anys. “L’alternativa seria fer de mort”.
Per Caine, Youth troba la seva millor definició al mateix cartell del film, on ell i Keitel contemplen
“A la meva edat he de fer papers de vell”, va fer broma l’actor, de 81 anys; “l’alternativa seria fer de mort”
extasiats el cos nu d’una dona. “Mirem el que hem perdut; és un cartell trist, com el film”. A la qual cosa Sorrentino va replicar: “Youth parla del futur, perquè parla del temps que ens queda. En aquest sentit, és optimista”.
Keitel, per la seva part, encarna un veterà director de Hollywood que vol fer reverdir vells llorers. Tots dos, ell i Caine, són dos vells amics, ja octogenaris, als quals se suma Jane Fonda en una escena. Més aplaudi- ments que esbroncades, aquestes últimes poques i disperses, va rebre ahir Youth en la primera projecció al festival. Però Caine no va rebre més que aplaudiments. L’actor mostra el seu cos nu al film, protegit per una petita tovallola, “com a avís. La gent jove ha de saber que això és el que els passarà”. va fer broma.
El que passarà amb Pixar després de l’estrena d’Al revés ho va explicar ahir John Lasseter, director tant de Pixar com de Disney. “A finals del 2015 llançarem El bon dinosaure, que parteix d’una premissa divertida: “Què hauria passat si el meteorit no hagués posat fi als dinosaures?”. El bon dinosaure parla de l’amistat d’un dinosaure intel·ligent, que ha perdut la seva família, amb un humà molt menys evolucionat, “com si fos una història de gos i amo. Però al revés”, va fer broma el director de Pixar.