Amb el mite de Pelé en el record
Lamine Yamal va tornar a ser decisiu en la final davant Anglaterra amb la seva assistència a Nico, la quarta de la competició. El davanter, que dissabte va complir 17 anys, ha causat un gran impacte amb actuacions pròpies d’un crac quan encara està en edat juvenil. Té assegurat el Golden Boy.
Lamine Yamal va irrompre a l’Eurocopa amb certa sorpresa per al gran públic internacional. A Espanya era reconegut i ningú dubtava dels seus mèrits per estar en la Roja, no obstant, a l’estranger li faltava aquest pas endavant.
En la Champions League ja va sortir el cap, però el mal moment del Barça també li va passar factura i l’eliminació davant el PSG va treure llum a les seves actuacions.
Des d’aleshores tenia l’objectiu d’acabar bé la temporada amb el FC Barcelona i arribar pletòric a l’Eurocopa. El seu objectiu s’ha complert amb escreix. Lamine Yamal encara no apareixia com una de les icones d’Espanya, però en el pròxim torneig ja serà el gran reclam. A més d’apuntar-se quatre assistències –l’última a Nico en la final–, va ser nomenat millor jugador jove.
Sense Pedri ni Gavi
Pedri va ser el futbolista elegit per als grans cartells publicitaris. El tenerifenc no va poder desenvolupar plenament el seu futbol per culpa de la lesió causada per una puntada de peu de Kroos en els quarts de final davant Alemanya. Sense Pedri ni Gavi, l’altra estrella de la Roja, l’equip semblava quedar-se sense referents vistosos.
En aquest context, el duo d’extrems format per Lamine i Nico Williams ha sigut la sensació de l’Eurocopa. Un per ser tan precoç i l’altre per brillar amb unes característiques poc habituals en els jugadors espanyols. Nico és potència, barra, desequilibri i gol. Lamine és màgia i capacitat per inventar del no-res.
Lamine ara sí que és al podi dels millors futbolistes de l’Eurocopa. Potser és aviat per lluitar per la Pilota d’Or, tot i que té assegurat el Golden Boy als de menys de 21 anys. En aquest cas, no té competència.
Els aficionats espanyols mai oblidaran un gol històric com el que va aconseguir davant França. Un golàs en tota regla amb un xut espectacular quan tot pintava malament per a la selecció.
Els seus amics de Rocafonda, a Mataró, «estan flipant», com ell mateix va dir en una entrevista a aquest diari. Ni ell mateix és conscient de la repercussió que han tingut les seves actuacions. Pot ser que ho noti més al ser un jugador molt reclamat pels mitjans. I quan encara no havia complert els 17 anys ja afrontava entrevistes complexes sense problemes. No li fa por el micròfon com tampoc Gvardiol, Theo Hernández o qualsevol dels homes durs de pelar als quals s’ha hagut d’enfrontar. El primer gol de la final és un bon resum de l’Eurocopa. Lamine condueix, espera i s’inventa una sensacional assistència perquè Nico la culmini en un exercici d’exuberància física i confiança. Es busquen i es troben fora i dins del camp.
Lamine va poder culminar la seva Eurocopa amb un altre gol que l’hauria assenyalat com el gran heroi, però potser és millor que l’ascensió sigui més gradual i menys meteòrica. Pickford va evitar que Lamine s’emportés tota la glòria i Oyarzabal va irrompre per guanyar amb total mereixement.
El prodigi de la Masia és la gran aparició del 2024. Lamine Yamal ha aconseguit que els equips juguin condicionats al seu futbol. L’aplaudiment és col·lectiu. El mèrit és incalculable. En la història del futbol ningú havia marcat amb 16 anys en un gran torneig. Ni tan sols Pelé.
El futbol espanyol està a bones mans amb Lamine Yamal, que en el Mundial d’Espanya 2030 tindrà només 23 anys, encara seria un principiant en condicions normals, però serà ja un veterà si continua pel mateix camí. El FC Barcelona i la selecció l’estan protegint perquè la seva projecció tant física com futbolística sigui l’adequada. La base és sòlida, el cap està ben moblat i el seu futbol flueix.