Badalona vol convertir Can Ruti en un ‘hub’ sanitari de referència
L’ajuntament encapçalat per Xavier García Albiol prepara una ampliació del recinte hospitalari que preveu aprovar la tardor vinent ■ Les obres, després d’una modificació del PGM, tindrien una durada de més d’una dècada.
L’espai urbà de l’entorn de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), a Badalona, s’ha quedat petit per donar cabuda a la vasta dimensió que ha cobrat a Catalunya. No únicament com a centre sanitari de referència per a 1,5 milions de ciutadans en total (800.000 dels quals al Barcelonès Nord i el Maresme), sinó com a hub biomèdic on conviuen empreses i institucions de referència –l’Institut Guttman o l’Institut Josep Carreras, per exemple– dedicades a la investigació.
Aquesta conclusió, sumada al propòsit de projectar internacionalment la marca Badalona en l’àmbit sanitari, és la que han consensuat el mateix hospital i la resta d’institucions biomèdiques amb l’Ajuntament de Badalona. I, al seu torn, és la que justifica la revolució urbanística a Can Ruti que el consistori ja prepara i que preveu aprovar inicialment aquesta tardor del 2024, segons pot avançar EL PERIÓDICO.
Més terreny edificable
La metamorfosi urbanística de Can Ruti, ubicat al privilegiat paratge natural de la serralada de Marina, es caracteritzarà per una ampliació d’uns 95.000 metres quadrats edificables, que permetrà que els actuals 142.000 metres quadrats d’equipaments sanitaris ja construïts s’expandeixin en un futur fins als 237.000 metres quadrats.
La clau per comprendre la profunditat del canvi és que, fins ara, el planejament urbanístic limitava l’edificabilitat d’equipaments sanitaris als 176.000 metres quadrats.
I aquest límit, a més, es veia agreujat pel fet que ni més ni menys que uns 110.000 metres quadrats (el 41% del sector) d’edificabilitat potencial es preveiessin en dues zones verdes allunyades del mateix hospital com a epicentre, la vall de Pomar i el turó d’en Boscà, al barri de Canyet, on s’ubiquen diverses masies catalogades com Can Miravitges o Ca l’Arquer.
Els elements clau que il·lustren les diferències entre els estats actual i futur del sector poden explorar-se al mapa que il·lustra les pàgines.
Sobre aquests espais verds pretén incidir també el nou pla, enfocat a concentrar la potencial edificabilitat entorn de l’hospital en comptes de tenir-la escampada per espais naturals del sector en els quals a més no podia aprofitar-se per l’impacte ambiental que suposaria. Així s’explica que, malgrat que l’edificabilitat global de tot el sector es mantindrà intacta (272.000 metres quadrats), els metres quadrats dedicats a equipaments sanitaris es podran augmentar ostensiblement a partir de la reordenació.
Aquests canvis s’hauran de vertebrar a través d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976, a la qual el ple municipal del consistori badaloní –amb majoria absoluta popular– donarà llum verda a la tardor (el que s’aprovarà exactament és un document anomenat Avanç de modificació del PGM) i la tramitació del qual, fins a superar l’últim pas de la Comissió de Territori de la Generalitat de Catalunya, es podrà prolongar un any fins a l’aprovació definitiva. A partir d’aquí, i una vegada hi hagués un pla de finançament a càrrec del Servei Català de la Salut, les obres i el funcionament definitiu dels
Els documents descriptius de l’ampliació de Can Ruti, que han pogut ser consultats per aquest diari, situen en l’horitzó de la proposta urbanística la «implantació d’un clúster [un conglomerat d’empreses] d’equipaments i activitats vinculades a la biomedicina i a les ciències de la salut, entorn de les quals s’ha d’articular un nou pol d’investigació i innovació».
La idea remet al pol d’activitat biomèdica (biopol) que l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat
impulsen al voltant de l’Hospital de Bellvitge a través d’un Pla Director Urbanístic de recent aprovació definitiva. L’alcalde Albiol assumeix la derivada econòmica de l’operació i afirma que «atraure nou talent ens permetrà generar riquesa. Em consta que importants institucions sanitàries estan buscant seu a Europa».
«L’ampliació de Can Ruti que es projecta és absolutament necessària i estem molt entusiasmats», afirma el gerent de l’hospital, Josep Maria Mòdol. En l’horitzó projecta que els nous metres quadrats es destinin a «necessitats vitals» com ampliar l’hospitalització, els quiròfans, els laboratoris o la implantació de nous equips de docència i investigació.
Necessitat d’espai
«Tant l’hospital com la resta d’operadors del campus estem d’acord que necessitem més espai per adaptar-nos a la nova realitat dels serveis que prestem», certifica Mòdol sobre les ampliacions dels espais de l’Institut Josep Carreras, Guttman o la unitat docent de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Sobre la consecució urbanística d’aquest nou pol biomèdic, el responsable tècnic del projecte, Rafael Argelich, cap del Servei d’Ordenació del Territori de l’Ajuntament de Badalona, destaca que «fins ara, la qualificació del sòl permetia edificar en zones protegides com ara el turó d’en Boscà, una cosa que no tenia sentit perquè no permetia l’aprofitament urbanístic. La idea ara és blindar aquests espais verds i traslladar l’edificabilitat potencial a l’àrea de l’hospital».
Això s’aconseguirà, per exemple, eliminant una de les tres qualificacions de sòl vigents, la del sòl urbanitzable no delimitat, i simplificant el planejament en sòl urbà i sòl no urbanitzable. A ulls d’Argelich, l’aspiració del projecte és «alliberar espai públic per crear un hub real».
En el sentit que l’aparcament s’engrosseixi sota rasant i, a la superfície, el planejament permeti desenvolupar una microciutat hospitalària.
EL PLA DE CAN RUTI