El Govern deixarà sense efecte les multes per les protestes de l’1-O
L’Executiu català amnistiarà els sancionats per la ‘llei mordassa’ en actes vinculats al procés i retornarà els imports
que els fiscals del procés han esgrimit per negar que pugui aplicar-se, a l’entendre que pot afectar els interessos financers de la Unió Europea.
Per la seva banda, en la providència que ha dictat el tribunal que va jutjar el procés dona un termini de cinc dies a la fiscalia, l’acusació popular i les defenses dels condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, perquè formulin les al·legacions que considerin procedents sobre els efectes de la llei d’amnistia sobre el fet delictiu pel qual pateixen condemna els quatre. La Sala recorda que la llei assenyala que «només podrà entendre’s amnistiat un acte determinant de responsabilitat penal […] quan així hagi sigut declarat per resolució firma dictada per l’òrgan competent per a això d’acord amb els preceptes d’aquesta llei».
Gonzalo Boye espera a veure com actuen els jutges abans de demanar l’amnistia
Tsunami Democràtic
Per la seva banda, el jutge García Castellón ha preguntat a les parts de Tsunami Democràtic perquè l’informin «sobre l’aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma, conforme als articles 1 i 2 de la llei, en els diferents fets que en la causa s’atribueixen als investigats per terrorisme Josep Lluís Alauy, Josep Campmajó, Marta Molina, Marta Rovira, Oleguer Serra, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní i Nicola Flavio Guilio Foglia».
Els fiscals que van participar en el judici contra els líders independentistes ja han anunciat al fiscal general, Álvaro García Ortiz, que s’oposaran a considerar que la llei afecti la sentència que es va dictar, perquè entenen que la malversació per la qual es va condemnar respon al tipus més greu i queda fora del perdó.
En aquest cas, consideren que no s’han de revocar les ordres de detenció de Puigdemont, els exconsellers Comín i Puig i la secretària general d’ERC, tots ells en mans de Llarena, tot i que aquesta última només està processada per desobediència. Si no fos així, consideren que el Suprem s’ha de dirigir al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea abans d’aplicar l’amnistia als condemnats.
La llei d’amnistia no només obligarà els jutges a moure fitxa, sinó que també obligarà la mateixa Generalitat a fer-ho. El Govern va comunicar ahir que una de les conseqüències de l’entrada en vigor de la norma serà que haurà de retirar les sancions que en el seu dia va imposar la Conselleria d’Interior en protestes ciutadanes vinculades al procés. Sancions que va tramitar en aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, la coneguda com a llei mordassa.
Així, la Generalitat es mourà en dues direccions. En primer lloc, publicarà una resolució «per amnistiar» els fets sancionats. Segons la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ho farà en les «pròximes hores». En segon lloc, a partir de dijous posarà en marxa un formulari a través de la web d’Interior en què tots els multats podran sol·licitar «una resolució individualitzada d’amnistia» i la devolució econòmica de les multes. A partir de llavors, revisarà cas per cas si les peticions estan justificades.
Les sancions que es retiraran corresponen a multes per desobediència, faltes a l’autoritat, manifestacions no comunicades o resistència a l’autoritat. Plaja no va voler donar xifres ni dels afectats ni de les quanties per tornar a què podria enfrontar-se l’Administració catalana.
La Generalitat ha d’actuar així en aplicació de l’article 7 de la llei d’amnistia, que contempla la restitució de les multes que s’hagin posat en aplicació de la llei mordassa que siguin lleus o greus. N’exclou les que siguin molt greus. Les infraccions lleus es multen entre 100 i 600 euros i les greus, entre 601 i 30.000 euros.
Si la Generalitat procedeix així és perquè vol predicar amb l’exemple. És a dir, es mobilitza per aplicar la llei d’amnistia per poder demanar que la resta d’administracions i tribunals que estiguin afectats per la llei facin el mateix. En la seva tradicional compareixença dels dimarts davant els mitjans de comunicació, Plaja va dir que «la llei d’amnistia no és interpretable» i que els jutges han d’aplicar-la. «Hi ha qui fa les lleis i hi ha qui les ha d’aplicar. La llei és d’obligat compliment. Les lleis vigents s’apliquen», va concloure.
Càrrecs públics
Malgrat aquest avís al poder judicial, el Govern sap que haurà de lluitar cas a cas perquè la norma s’apliqui. És per això que ja ha activat els seus serveis jurídics perquè donin assistència a tots els seus empleats públics, càrrecs i ex alts càrrecs de la Generalitat que estiguin condemnats o processats en causes del procés perquè s’adhereixin a la llei.
Plaja no va voler especular si l’entrada en vigor de la llei suposarà la tornada imminent de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, actualment a Bèlgica. Tot el que tingui a veure amb la figura més rellevant de Junts és material sensible per al Govern d’ERC. No obstant, sí que va assegurar que «el dia que Puigdemont decideixi tornar a Catalunya estarà tot a punt per a la seva arribada». El Govern mira de reüll el que està passant al Parlament, que és on es decidirà si s’investeix un nou president o si hi ha repetició electoral i es prolonga la presidència en funcions de Pere Aragonès. En aquest context, l’executiu viu en una certa contradicció. Mentre ERC assegura que no té «por» de tornar a les urnes, el Govern –d’ERC– ha tornat a assegurar aquest dimarts que la repetició «no és desitjable».
El jutge Llarena manté l’ordre de detenció del 2023 contra el líder de Junts
Es retornaran les multes per resistència a l’autoritat o desobediència