L’estètica retro s’imposa a les vambes
Ens agraden les vambes. Ens encanten les sneakers. Que aixequi la mà qui no tingui més de diversos parells a l’armari. Les sabatilles esportives són la gran moda del segle XXI. Combinen amb tot, des de vestits i faldilles fins amb el vestit jaqueta per anar a l’oficina. I en els últims mesos, el model amb el hype més alt, el que cotitza més i el que més influència està tenint en l’street style no és cap altre que les clàssiques Adidas Samba.
Des que el 2023 les tops i prescriptores d’estil més famoses, com les germanes Hadid –Bella i Gigi–, Hailey Bieber, Kaia Gerber i companyia, van començar a passejar-se amb aquest calçat retro i futboler, s’han convertit en les més desitjades, venudes i versionades (i les més vistes d’Instagram, Pinterest i TikTok). Copen les primeres llistes de tendències de vambes i han acabat als peus de gairebé tothom, combinades amb armaris d’allò més variats.
Fins i tot Rishi Sunak, el primer ministre del Regne Unit, les va combinar a l’abril amb un vestit per a una entrevista a Downing Street, i va despertar la ira d’alguns internautes fanàtics, que van veure en l’outfit la «sentència de mort» de la sabatilla de culte. «Demano un respectuós perdó a la comunitat Samba», es va veure obligat a declarar el conservador, també fan del clàssic model de l’esportiva amb l’emblemàtic logo de tres bandes.
I és que, gràcies a aquesta icona creada en els 50 per Adi Dassler, l’empresari alemany fundador d’Adidas, el gegant esportiu ha experimentat en el primer trimestre d’aquest any un augment en les vendes a Europa i la Xina del 14% i del 8%, respectivament. Tant Samba com el model Gazelle han rellançat Adidas per sobre del seu principal competidor, Nike –les vendes del qual van disminuir
«Clara va passar la infància i va entrar a la joventut dins les parets de casa seva, en un món d’històries sorprenents i de silencis tranquils, on el temps no es marcava amb rellotges ni calendaris, i on els objectes tenien vida pròpia. El passat i el futur eren part de la mateixa cosa». Així descrivia la casa Clara, personatge de la novel·la ‘La casa de los espíritus’ d’Isabel Allende. Per a l’arquitecte Marià Castelló (Eivissa, 1976) la casa tradicional de les Pitiüses és també un òrgan més, que respira i batega tot sol. No jutja, però observa, abillada sempre amb roba modesta. A continuació explica com era exactament aquesta casa, i si té cabuda en un món on hem passat del fanal de llum als focus en un efímer parpelleig.
—Com descriuria disseny? la seva filosofia de
— Analítica, sensible, permeable, holística... Falta perspectiva quan es tracta de parlar d’un mateix o de la feina que fem a l’estudi, però sí que puc dir que a l’hora d’afrontar un projecte tractem de diluir les fronteres entre disciplines i entre les escales d’actuació. Gairebé sempre les primeres decisions són de caràcter territorial, patrimonial i paisatgístic. En paral·lel avaluem el paper de l’arquitectura i, gairebé inevitablement, desenvolupem el disseny interior i fins i tot objectes i detalls d’escala molt petita. Tot això cercant una harmonia que sigui capaç de commoure.
—Què significa per haver rebut el Premi Ramon Llull 2023?
— Tant el premi Ramon Llull 2023 com el de Sant Jaume 2022 foren dos reconeixements inesperats que vaig viure amb il·lusió. Que la societat de la qual formes part mostri interès en la teva activitat professional és una mostra d’afecte per a mi difícil d’expressar amb paraules, però que en el meu cas et proveeix d’energia i confiança per seguir.