L’esquerrana Sheinbaum fa història com la primera presidenta de Mèxic
▶ La candidata de Morena obté més del 58% dels vots, 30 punts més que l’aspirant de centredreta Gálvez ▶ El partit oficialista i els seus aliats també sumen majoria al Parlament
Mèxic va fer diumenge història, a l’elegir l’esquerrana Claudia Sheinbaum, candidata del Moviment per la Regeneració Nacional (Morena) i avalada per altres partits, com a primera dona a ocupar la presidència de Mèxic. Segons les dades ofertes per l’Institut Nacional Electoral (INE), amb més del 80% dels vots escrutats, l’aspirant oficialista havia obtingut el 58,8% dels sufragis, a gran distància de Xóchitl Gálvez, candidata d’una coalició de partits de centredreta i socialdemòcrates, 30 punts per sota. El tercer aspirant en disputa, Jorge Álvarez Maynez, del centrista Moviment Ciutadà, va obtenir finalment un 10,5% dels suports. Les males notícies per a l’oposició es van acumular al donar-se a conèixer les xifres del recompte a les dues cambres del Parlament: Morena i els seus aliats s’acosten a la majoria de dos terços que els permetria fins i tot esmenar la Constitució.
«Vull agrair aquest reconeixement del poble de Mèxic a la nostra història, als resultats, a la convicció i a la voluntat, però, sobretot aquest reconeixement del poble al nostre projecte de nació, va proclamar Sheinbaum des de la seva seu electoral entre crits de joia i aplaudiments, abans d’invocar i recordar el suport del seu mentor, el president sortint, Andrés Manuel López Obrador (AMLO), i prometre que governarà per a tots els ciutadans «a fi de construir un Mèxic més pròsper». Exfuncionaris de l’INE com Ciro Murayama van valorar als micròfons de Radio Fórmula que mai en la història recent de les eleccions a Mèxic un candidat havia aconseguit una distància semblant davant el seu rival en unes presidencials.
Cap a les onze de la nit, hora local, (set del matí a Espanya) milers de partidaris de Morena van començar a congregar-se a la plaça del Zócalo de Ciutat de Mèxic, animats per la música de mariachis i acompanyats per una plèiade de venedors de carrer que oferien al transeünt des de pollets amb la bandera de Mèxic fins a retrats d’AMLO. «He vingut amb la meva mare, el meu fill i altres familiars; certament, des que governa AMLO hi ha més oportunitats», va remarcar Sinué Sarsa, sense poder fer sentir la seva veu davant el terrabastall procedent de l’escenari.
Afluència de votants
L’enorme afluència de votants va ser la gran protagonista de la jornada electoral. A primera hora del matí de diumenge, la presidenta del col·legi electoral situat a l’escola Fray Pedro de Gante, en ple centre històric de Ciutat de Mèxic, s’afanava a seccionar les paperetes de vot dels llibrets enviats per l’INE per poder entregar-les als votants prèviament identificats. «¡Que malament que es talla, això!», es lamentava. Dues llarguíssimes cues de dos centenars de persones esperaven a l’exterior del recinte per exercir el seu dret al vot i escollir el seu president, la composició del parlament bicameral i els seus representants locals.
En el cas dels votants del centre de la capital, les paperetes per complimentar eren sis: elecció del president de la República, de la Cambra de Diputats, de senadories, del president de la Ciutat de Mèxic, de l’alcaldia i dels representants de l’assemblea local. Una vegada verificat l’elector, cabines on es repetia l’eslògan «el vot és lliure i secret» garantien l’anonimat als electors. «Jo prefereixo no pronunciar-me ara», va respondre un ciutadà que esperava per agafar la seva papereta quan se li va inquirir la seva opinió sobre el desenvolupament de la jornada electoral.
Les dues narratives contraposades i contradictòries que s’anaven entreveient en els últims mesos – una defensant els èxits econòmics del sexenni del president sortint i una altra advertint dels perills d’una majoria presidencial sense contrapesos i amb suport qualificat en el parlament bicameral per modificar la carta magna– es repetien entre les persones enquestades. «Jo votaré Claudia; AMLO, el seu mentor, ha estabilitzat l’economia, no hem hagut de sol·licitar préstecs a
Claudia Sheinbaum
(esquerra)