Maximilian Krah
Probablement, Maximilian Krah té raó, i no tots els integrants de les SS eren criminals, potser algun n’hi havia amb cor, algun soldat ras a qui li semblava lleig el que feien els seus companys amb jueus, comunistes, partisans o simples soldats amb uniforme estranger. Algun en devia haver, destinat a un camp d’extermini, que arrufava lleument les celles quan veia nens i dones fent cua per ser gasats. «Jo soc un manat», es deia a si mateix quan obria l’aixeta que alliberava el Ziklon B, poc abans d’acabar la seva jornada laboral. Probablement, Maximilian Krah té raó, però aquestes coses no es diuen.
Especialment, no es diuen abans d’unes eleccions europees, sobretot tenint en compte que els aliats del seu partit AfD a Europa són l’Agrupació Nacional de Marine Le Pen, la Lliga Italiana i el DF danès, que sí, poden ser molt de dretes, però el record que a França, Itàlia i Dinamarca es té del nazisme en general i de les SS en particular no és precisament el d’uns cascos blaus que venien a ajudar en cas d’inundacions. Ja sabem que els uniformes de les SS els va dissenyar Hugo Boss i que els soldats anaven fets un pinzell, però algunes vegades –poques– cal fer que prevalgui l’ètica per sobre de l’estètica, i una d’aquestes escasses ocasions és una campanya electoral. Més endavant, ja es veurà. Probablement, les paraules de Krah haurien sigut rebudes amb un somriure condescendent si no fóssim a les portes d’unes eleccions; no li hauria costat res esperar un parell de setmanes per canonitzar els membres de les SS.
Cos d’elit
Per il·lustrar que entre les SS hi havia bona gent, com vostè i com jo sense anar més lluny, Maximilian Krah va assegurar que entre el gairebé milió de membres d’aquest cos d’elit hi havia «molts agricultors». Noti que no es va referir als mecànics, pescadors, ramaders o obrers que, sens dubte, també integraven les files de les SS, sinó que es va limitar a enaltir els agricultors, prenent-los com a exemple d’algú que no pot ser de cap manera un criminal, ni tan sols una mala persona, per més que vesteixi d’Hugo Boss. Un no pot metrallar un autobús infantil quan poc abans estava recollint blat de moro, ve a dirnos Krah. Un és un partisà de la Llombardia, veu acostar-se un membre de les SS amb la metralleta a la mà i amb gest amenaçador, i s’espanta. Però, si en l’últim moment s’adona que el soldat porta entre les dents una fulla de ginebre, es queda tranquil: aquest home va ser agricultor abans de soldat, ara ve quan m’abraça i em convida a casa seva a berenar.
S’ignora com va arribar fins a Krah aquesta dada, potser a la seva Saxònia natal es portava –i es porta– un recompte detallat d’agricultors que van formar parteix de les SS, unes butlletes d’estat en què està documentat que, mentre els seus companys es dedicaven a massacrar natius, ells preferien exercir tasques de conreu, sense importar-los tacar les seves boniques botes amb terrossos de fang en lloc de sang, com estava manat. Això era així per onsevulga que anés la Wehrmacht, fins i tot a les difícils estepes russes, ermes a causa del fred. Les babushkas de més edat encara recorden com, a les portes de Stalingrad, els agricultors de les SS s’entossudien a perforar el gel amb l’aixada mentre els seus camarades assetjaven la ciutat.
Potser a Maximilian Krah no se l’ha entès, potser no pretenia d’interès,