Dels Beatles
La plataforma Disney+ recupera, en versió restaurada, ‘Let it be’, el documental de Michael Lindsay-Hogg que es va estrenar poc després de la separació del grup de Liverpool i que ha passat mig segle pràcticament desaparegut.
docusèrie Get back revela que, fins i tot en un moment de cansament professional i distanciament personal, al món de John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr hi continuava havent espai per a l’alegria compartida i l’afecte més genuí.
Canvi de relat
L’arribada de Get back va suposar una commoció en l’univers beatle i va servir per canviar el relat. Es va començar a dir que, en contrast amb el retrat lúgubre que havia ofert el film de LindsayHogg, la sèrie de Peter Jackson apostava de forma deliberada per donar una versió més amable i lluminosa de l’última etapa del grup, remarcant els moments de camaraderia i rialles. De poc va servir que el mateix Jackson deixés caure en diverses ocasions que Let it be era una pel·lícula molt menys amarga del que recordava la gent i que la seva reputació d’experiència depriment era totalment injusta. L’única manera de convèncer el món era, doncs, aconseguir que Let it be es veiés de nou. Utilitzant la mateixa tecnologia que a Get back i amb l’entusiasta vistiplau de Michael Lindsay-Hogg, Peter Jackson i el seu equip han portat a terme la restauració del documental original, que a partir de demà estarà disponible a la plataforma Disney+. «Durant 50 anys he estat lluitant per la recuperació de Let it be i vaig arribar a pensar que ja mai passaria –explica LindsayHogg-. Això m’entristia, perquè sempre he pensat que la pel·lícula té un gran valor. Crec que capta molt bé aquell moment en el qual els Beatles, que eren molt joves quan es van fer increïblement famosos, entenen que han de créixer i prendre decisions respecte a les seves vides que ja no només tenen a veure amb la música. És una cosa estimulant i commovedor alhora».
Una vegada revisada Let it be el 2024, es fa difícil continuar sostenint que l’enfocament de Peter Jackson a Get back s’allunya molt del de la pel·lícula original. El que sí que ha canviat és la percepció del públic. Quan el gener del 1969 l’equip de Michael Lindsay-Hogg va instal·lar les càmeres, focus i micròfons als estudis de Twickenham per filmar els assajos dels Beatles de cara a un suposat concert que mai es va arribar a produir, no hi havia precedents de documentals que tinguessin accés a la vida interna dels grups. «Cap dels grans grups d’aquella època havia fet res semblant – apunta Lindsay-Hogg-. Jo era molt conscient que ningú havia