L’Audiència delibera si allarga la presó de Villarejo
Anticorrupció sol·licita incloure delictes de suborn que podrien afegir 42 anys a la pena
El tribunal de la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional començarà avui les seves deliberacions per resoldre vuit recursos d’apel·lació contra la sentència que va condemnar l’excomissari José Manuel Villarejo a 19 anys de presó el 24 de juliol del 2023 pels delictes de revelació de secrets i falsedat en document mercantil mentre el va absoldre dels delictes més greus de suborn i extorsió en grau de conspiració. El recurs d’apel·lació estrella és el de la Fiscalia Anticorrupció, segons el qual hi ha errors en la sentència que haurien de ser reparats. Els delictes de suborn en dues peces, si són acceptats per la Sala d’Apel·lacions, poden fer pujar la pena en 42 anys addicionals.
El tribunal està format per José Ramón Navarro, president de l’Audiència Nacional i de la sala que resoldrà els recursos; i els magistrats Eloy Velasco i José Ramón González Clavijo. Aquest últim és el magistrat ponent.
A més dels vuit recurrents s’ha de computar l’existència de tres adherents a alguns recursos i 17 impugnants. Fonts judicials han assenyalat a EL PERIÓDICO que si bé la interlocutòria de la sala del 9 d’abril establia les dates del 7 i 14 de maig per a la «deliberació, votació i sentència», l’esmentat calendari sembla de molt difícil compliment.
El recurs d’apel·lació de la fiscalia té 143 pàgines, en què explica amb gran desplegament tècnic el que considera una sentència «insuficient» i, sobretot, contradictòria en les seves conclusions amb els fets provats que anota el mateix relat d’aquests.
L’argument central de dos dels tres magistrats que van condemnar Villarejo (Ángela Murillo i Fermín Echarri, amb el vot en contra de Carmen Paloma) ha sigut que Villarejo actuava en qualitat de ciutadà privat i no com a policia en els encàrrecs que se li van fer.
«No obstant –diu el recurs–, la mateixa sentència contradiu el seu argument a l’indicar alhora [...] que, malgrat actuar en un àmbit privat, l’acusat José Manuel Villarejo aprofitava el seu lloc de comissari en actiu del Cos Nacional de Policia adscrit a la Direcció Adjunta Operativa per aconseguir les informacions que li reclamaven els seus clients».
«Va utilitzar el seu càrrec»
¿Podia Villarejo haver dut a terme les activitats provades sense exercir el càrrec de policia? El recurs assenyala: «Que un comissari en servei actiu de la policia, adscrit a més a la Direcció Adjunta Operativa –això és, directament dependent del director general de la policia–, accepti l’oferiment realitzat per un particular per indagar sobre fets comesos per un tercer no pot considerar-se sens dubte una actuació aliena a la seva funció pública. Va aprofitar la seva funció policial i va utilitzar el seu càrrec per servir-se de la col·laboració d’agents», sota la seva esfera d’influència.
El tribunal de Navarro, Velasco i González Clavijo té la tasca de respectar la muralla xinesa que van impulsar els magistrats Murillo i Echarri amb el vot dissident de Paloma o fer-la caure. Aquesta és, en efecte, la qüestió.