El Periódico - Català

«Un president jove ha de demostrar les coses dos cops»

EL PERIÓDICO cita el candidat d’ERC, Pere Aragonès, per cuinar un plat mentre manté una conversa distesa. Sobre política i sobre la vida. Tria preparar uns fideus a la cassola. «M’asseguro que puguin quedar bé». En campanya no convé córrer riscos innecess

- QUIM BERTOMEU

Un candidat en campanya electoral ha de fer pràcticame­nt de tot, però si es tracta de cuinar, el president Pere Aragonès respira alleujat. «Avui serà de les millors coses que hauré fet en aquesta campanya. La cuina em relaxa», explica. EL PERIÓDICO el cita en una cuina del mercat de la Boqueria per preparar un plat mentre manté una conversa distesa. Sobre política i sobre la vida. La seva recepta elegida són uns fideus a la cassola. El president també és d’arrossos, però considera que, en uns fogons desconegut­s i amb càmeres i focus a la sala, optar pels fideus és jugar a cop segur. «Els fideus són un plat per a una cuina que no és la meva. M’asseguro que puguin quedar bé». En campanya no convé córrer riscos innecessar­is.

Comença per daurar la carn, primer les costelles i després les salsitxes. A Aragonès cuinar li ve de família. Cal remuntar a la seva besàvia Victoria, cuinera en una casa de família adinerada a Calella. Ella li va passar les seves habilitats a la seva filla Maria Teresa i ara el net mira de seguir l’estela. Els fogons el relaxen tant que, a la campanya del 2021, es va posar a cuinar a les tantes de la matinada després d’un dels debats televisius. Aquell dia va descansar poc, però d’aquella campanya acabaria sent president. «Amb tota l’adrenalina no podia dormir. Em relaxa quan algun dia estic nerviós i no puc conciliar el son», assegura.

Els moments durs del càrrec

sofregit. Ell, que va arribar al càrrec amb 38 anys, és el president més jove de la Generalita­t restaurada. Explica que en temps de la Generalita­t medieval encara n’hi va haver algun de menys edat, però que no compta. «L’esperança de vida fa 500 anys no era la mateixa i no seria equiparabl­e», diu rient. Es posa seriós per explicar que la joventut «no és una barrera» per exercir el càrrec, però «has de demostrar les coses dos cops». «Hi ha la idea falsa, des del meu punt de vista, que si tens més edat has tingut més experiènci­a que habilita per ser president», diu. Ell, reivindica, va ser cuiner abans que frare. Diputat, conseller i vicepresid­ent abans d’arribar a la plaça de Sant Jaume.

Aquesta llarga llista d’experiènci­es a les institucio­ns és, alhora, un taló de Aquil·les que de vegades han intentat utilitzar en contra seu: haver estat sempre en política. Aragonès no en renega. «És bo que hi hagi gent que entengui com funcionen les administra­cions, els partits i la dinàmica política. El que jo he mamat des de les joventuts d’ERC té una part molt important d’activisme polític», es reivindica. Un activisme que, de jove, el feia estar a totes les salses. Des d’enganxar cartells amb cola a muntar barres de cervesa a les festes del poble. «Vaig aprendre a tirar cervesa sense haver-ne begut gaires abans», explica.

La vida després de la presidènci­a

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain