El Banc d’Espanya veu inevitable un nou ajust de les pensions el 2025

▶ Es produirà una pujada de cotitzacions o una retallada de la paga si d’aquí un any l’Airef certifica que la despesa de les retribucions arriba a suposar el 13,3% del PIB

L’economia espanyola presenta una conjuntura favorable, amb un creixement del PIB que sorprèn a l’alça i que està al capdavant de les principals economies de la zona euro. Però una cosa és la conjuntura (del moment), i una altra, l’estructura (a mitjà i llarg termini). I és aquí on l’Informe anual del Banc d’Espanya, publicat ahir, treu a la superfície totes les incerteses que, segons el seu parer, enfosqueixen les perspectives de l’economia espanyola i que afecten, al seu judici, el sistema de pensions, el mercat laboral, els impostos, els comptes públics, l’accés a l’habitatge, la mida de les empreses, la productivitat, el sistema educatiu i la reducció de les desigualtats socials.

«Espanya ja fa més d’una dècada que no aconsegueix mantenir un camí de convergència sostingut en renda per càpita amb la resta dels nostres socis europeus», va certificar el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, en la presentació de l’informe anual. «Revertir aquestes tendències requerirà ambició i grans acords polítics que permetin consolidar les reformes necessàries al llarg del temps», va reconèixer el governador després d’advertir que –com ha dit el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu informe recent sobre Espanya– «la falta de consensos, en un context d’elevada fragmentació política, pot dificultar el disseny i la implementació de les reformes estructurals i del pla de consolidació fiscal, i afectar negativament les perspectives de creixement futur».

Advertència d’Europa

En el cas del sistema públic de pensions, l’informe anual veu pràcticament inevitable la necessitat d’adoptar a partir del 2025 noves mesures d’ajust (per apujar cotitzacions o retallar la quantia de la prestació). Això serà així si el març del 2025 l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) certifica que la despesa en pensions ha arribat al 13,3% del

PIB. El 2023 aquesta despesa va arribar al 13,1% i les projeccions publicades recentment per la Comissió Europea adverteixen d’un creixement més pronunciat del que havia estimat el Govern.

L’informe recent Ageing report 2024 de la Comissió Europea preveu que l’última reforma del sistema de pensions a Espanya (que, entre altres qüestions, garanteix la revalorització de les prestacions amb l’IPC) elevarà al 17,3% del PIB el pes de la despesa en pensions el 2050 (l’Airef projecta un pes del 16,2% en l’horitzó del 2025 i el Banc d’Espanya apunta a una forquilla d’entre el 14,3% del PIB i el 16,9%, segons diferents hipòtesis de creixement econòmic).

La reforma que va impulsar el ministre José Luis Escrivá va incorporar una clàusula de salvaguarda perquè en el moment en què la despesa superi el 13,3% del PIB s’adoptin mesures d’ajust, per la banda dels ingressos (amb noves pujades de cotitzacions) o de les despeses (amb retallada de les prestacions) a un termini de cinc anys.

L’Informe anual del Banc d’Espanya desaconsella noves pujades de les cotitzacions socials, ja que, segons els seus càlculs, cada punt que pugen les quotes comporta 50.000 llocs de treball menys al cap de quatre anys. «Les estimacions del Banc d’Espanya suggereixen que, en el cas de ser necessària la seva activació [de la clàusula de salvaguarda], realitzar l’ajust corresponent exclusivament mitjançant un increment de les cotitzacions socials podria ser perjudicial per a l’ocupació i la competitivitat de l’economia espanyola», apunta el governador del Banc d’Espanya.

La raó demogràfica que hi ha darrere de l’esclat de la despesa en pensions té a veure amb l’anomenada taxa de dependència. En l’actualitat, el pes del col·lectiu de persones de més de 64 anys sobre la població total se situa al voltant del 26,6%. D’acord amb les projeccions demogràfiques de l’Eurostat, la taxa de dependència pujarà en 27,2 punts, fins al 53,8%, l’any 2053.

Necessitat de més treballadors

Segons el Banc d’Espanya, «perquè la taxa de dependència a Espanya es mantingués constant al llarg dels pròxims 30 anys, la mida del col·lectiu nascut a l’estranger en edat de treballar hauria de ser tres vegades més gran que la prevista per l’INE en les seves projeccions de població recents», que ja preveuen un guany de gairebé 10 milions de població immigrant fins al 2053. En concret, segons les estimacions del Banc d’Espanya, el 2053 es necessitarien 24,673 milions d’immigrants més en edat de treballar per aconseguir mantenir l’actual taxa de dependència del 26,6%.

El Banc d’Espanya també aconsella una reforma profunda del sistema tributari que, entre altres qüestions, serveixi per augmentar el pes recaptatori dels impostos indirectes (IVA i impostos especials) i dels de caràcter mediambiental.