Villarejo confirma al jutge que va investigar Rosell en l’operació Catalunya
▶ L’excomissari es nega a concretar, davant les peticions del magistrat i de les parts personades, detalls o «dades certes i concretes»
L’excomissari José Manuel Villarejo va ser l’únic dels imputats per la querella de l’expresident del Barça Sandro Rosell per l’operació Catalunya que va declarar de forma extensa davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Madrid, Hermenegildo Barrera. Va admetre que el 2012 i el 2014 va investigar l’empresari català, que el 2017 va estar gairebé dos anys empresonat per una causa de la qual va acabar sent absolt. El problema és que quan el magistrat o les parts personades van intentar que concretés les seves paraules, que «donés dades certes i concretes», i identifiqués «persones, noms» o «funcions», es va limitar a «tirar pilotes fora», van assenyalar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA fonts presents en la compareixença.
Villarejo va declarar als mitjans que el cas de Sandro Rosell «va ser una guerra de futbol en què van intentar enganyar alguna gent», entre els quals es va situar, presentant-lo com un independentista, motiu pel qual va reconèixer que l’havia investigat el 2012, per afegir tot seguit que «en les seves notes d’intel·ligència» va deixar «clar que no tenia res a veure amb l’independentisme». «El 2012 ja vaig parlar de les baralles que hi havia amb àrbitres i que ja havia informat abans el Reial Madrid... es va tapar tot», va afirmar sense aclarir res més amb el seu característic discurs desmanegat i en què parla de l’existència d’assumptes tèrbols que no arriba a concretar.
Enganyada
«El 2014 vaig fer l’última de les meves intervencions i el 2017 vaig intentar parlar amb la jutge [Carmen] Lamela per aclarir les coses, quan vaig saber per la premsa i el que em va dir [Jordi] Évole [sobre la causa oberta per corrupció en el futbol contra l’empresari]. Em van dir que no, que només parlava amb el CNI, la Guàrdia Civil i gent vinculada amb l’Opus», va assegurar per acabar negant que Lamela, que va ser la instructora de la causa contra Rosell i que va ordenar el seu ingrés a la presó, hagués actuat per interessos espuris.
«Crec que la van enganyar. No crec que actués de mala fe. La van enganyar sense més ni més», va afirmar en aquesta ocasió a diferència del que havia dit a TV-3, on va declarar que es va parlar amb ella per assegurar la seva complicitat i que ella va demanar ser ascendida al Tribunal Suprem, circumstància que efectivament va passar després. Les seves paraules a la televisió catalana van ser incloses en la querella que ha donat origen a l’únic procediment obert en els jutjats espanyols per l’operació Catalunya.
Rosell fins i tot va intentar actuar en el Suprem contra Lamela, però la seva querella va ser rebutjada. Es dona la circumstància que el futur de la que ara s’ha admès a tràmit està íntimament lligat al que concreti l’excomissari, a qui el Congrés dels Diputats ja ha citat diverses vegades en el marc de les comissions creades per l’operació Kitchen. En la seva última citació a la Cambra va assegurar que l’operació Catalunya es va gestar en «les entranyes de la presidència» de Mariano Rajoy, sota el control de la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, de qui depenia el Centre Nacional d’Intel·ligència.
Villarejo, que va atribuir les seves paraules a la «catarsi» que va prometre quan el 2021 va sortir de la presó, perquè «el sistema corregeixi els errors amb què van actuar alguns que es creien l’Estat», va assistir com el seu propi codefensor a les declaracions dels altres dos querellats citats: l’exinspector Antonio Giménez Raso, amb qui solia treballar a Catalunya, i el de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que va fer els informes relatius a Rosell. Tots dos van negar qualsevol vinculació amb l’operació Catalunya.
■
El diputat d’ERC al Parlament Josep Maria Jové va declarar ahir davant la jutge que el van espiar amb el programa Pegasus quan, entre altres qüestions, negociava la investidura de Pedro Sánchez i quan s’estava celebrant el judici contra els dirigents independentistes pel procés, segons fonts jurídiques. Jové i l’eurodiputada republicana Diana Riba van comparèixer al Jutjat d’Instrucció número 20 de Barcelona com a víctimes per la intervenció dels seus telèfons mòbils. La togada espera la resposta de l’Executiu espanyol sobre la desclassificació dels documents oficials secrets relacionats amb l’ús del software israelià.
La jutge ha reactivat la investigació sobre l’espionatge a Riba i Jové després que a mitjans de març l’Audiència de Barcelona estimés parcialment un recurs dels dos diputats d’ERC i li ordenés practicar algunes de les diligències que tots dos van demanar en la seva querella, com la compareixença com a testimoni de la presidenta del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro. Aquesta és una de les causes que estan repartides per diferents estaments judicials sobre l’ús de Pegasus per controlar líders independentistes i els seus advocats. En total, s’han detectat més de 65 casos, entre els quals hi ha els del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu antecessor en el càrrec, Quim Torra.
Sostracció de dades
Jové i Riba, representats per l’advocat Andreu van den Eynde, van explicar a la jutge com van tenir coneixement de l’espionatge i què estaven fent els dies en què els telèfons van ser intervinguts amb Pegasus. En el cas del diputat d’ERC, dels dos telèfons se’n van sostreure dades, almenys, entre el 20 de març del 2019 i el juny del 2020, tot i que no es descarta que passés en altres ocasions. En aquest període estava en marxa el judici contra els líders independentistes.
■
L’expresident del Barça es va passar dos anys a la presó per ordre de la jutge Lamela abans de ser absolt