El Barça s’estavella de nou a Europa
L’equip de Jasikevicius s’empetiteix en un partit desastrós davant els 20 punts i 15 rebots de Tavares. El Madrid lluitarà pel títol demà davant l’Olympiacos.
FC BARCELONA: Satoransky (7), Laprovittola (12), Abrines (16), Mirotic (3), Sanli (0) –cinc inicial–, Kalinic (6), Vesely (4), Jokubaitis (6), Nnaji (1) Martínez (0), Kuric (11), Tobey (-).
14 de 39 triples (Abrines, Laprovittola, 4),
43 rebots, 14 d’ofensius (Satoransky, 11),
13 assistències (Satoransky, Laprovittola, Jokubaitis, 3).
REIAL MADRID: Williams-Goss (10), Hanga (0), Musa (7), Ndiaye (2), Tavares (20) –cinc inicial–, Rodríguez (12), Hezonja (14), Randolph (6), Causeur (0), Rudy Fernández (2), Llull (5), Abalde (-).
7 de 22 triples (Hezonja, Rodríguez, Williams-Goss, 2), 45 rebots, 13 d’ofensius (Tavares, 15), 17 assistències (Rodríguez, Llull, 5)
PARCIALS: 18-18; 24-18; 13-22; 11-20.
ÀRBITRES: Sasa Pukl (Esl), Emin Mogulkoc (Tur), Mehdi Difallah (Fra).
ELIMINATS: Sanli (m. 38).
El Barça va tornar a caure derrotat a la Final Four per tercer any consecutiu. El Madrid de Tavares li va fer reviure el malson europeu i el va empetitir, i li va fer abandonar el camp amb vergonya, igual que va passar fa un any a Belgrad. El projecte blaugrana, dissenyat per regnar a l’Eurolliga, i posat acuradament a les mans de Jasikevicius, va tornar a estavellar-se amb una inesperada demostració d’impotència (78-66).
Va prevaler en una semifinal intensa en emoció i adrenalina, però no en joc, el caràcter de l’equip de Chus Mateo, personalitzat en els seus tres veterans, Chacho, Llull i Rudy, per sobre del talent i la il·lusió, però sobretot en la figura d’un gegant com Tavares (20 punts, 15 rebots, quatre taps i 38 de valoració) que va convertir en anecdòtica l’absència de tres peces clau en l’equip blanc: Yabusele, Deck i Poirier. Al contrari va passar en el Barça, temorós, acomplexat, on no va aparèixer Mirotic (tres punts, un de 10 en tir), i on els pivots, Sanli (no va anotar i tres rebots) i Vesely (quatre punts, sis rebots) van ser esborrats pel colós capverdià.
El pla de Chus Mateo
Va estar molt lluny el guió inicial de la semifinal del que va imaginar el Barça i sí molt més a prop del que va dissenyar Chus Mateo. L’aposta de Jasikevicius per allunyar Tavares de la zona amb Sanli de titular no va funcionar, com tampoc la presència de Vesely per tallar el domini del rebot del pivot blanc, que va sumar 10 dels 18 punts inicials del seu equip i no va cometre cap falta.
Davant la intimidació de Tavares, el Barça no va sumar ni una cistella de dos en els primers 10 minuts. Va caldre esperar perquè anotés de dos a una acció en el segon quart de Jokubaitis. El base lituà, en un dels xocs del joc, va rebre un cop i va perdre dos trossos de dent, una prova de l’entrega en cada acció.
La decisió de Mateo d’utilitzar Ndiaye de titular també va funcionar, i va aclarir el dubte de qui seria el marcador de Mirotic. El jove del planter de 18 anys va anul·lar l’estrella blaugrana que no va sumar en el primer temps. I si va resistir la bona posada escena del Madrid va ser pel seu impacte des del triple. Sis en va anotar en el primer quart, tres d’Abrines sense fallar. I aquesta tendència es va mantenir en el segon quart amb les rotacions barcelonistes i l’entrada de Kuric. La segona unitat del Barça va funcionar molt millor, també amb Tavares fora, amb dues faltes, i Nnaji,
Mirotic va estar desaparegut i els blaugranes van tornar del descans descentrats
que va entrar per donar-li un descans a Vesely, va donar excel·lents minuts a l’equip, mentre l’atac del Madrid entrava en sequera, amb tres triples (dos de Rudy i un de Hezonja) que ni van tocar cèrcol. La suma d’accions positives va asserenar l’equip de Jasikevicius, que va trobar bons minuts de Satoransky, poderós en totes les seves penetracions a cistella, per estabilitzar-se amb mínims avantatges i arribar per davant al descans (42-36).
El partit es va espessir molt en la represa. Es va elevar el contacte, es van endurir les defenses i fins i tot va arribar la primera antiesportiva, en una acció de Hanga sobre Vesely. Però en aquest escenari, el Barça va perdre el cap i va caure en la precipitació. Sense la guia de
Laprovittola i Mirotic, totalment negat, el Madrid va tornar a enganxar-se al partit. Tavares li va donar consistència i Hezonja l’espurna que necessita i l’equip de Mateo es va disparar al marcador amb un d’aquests parcials que fan mal, un 0-15 a favor, que va portar el marcador d’un avantatge del Barça per 47-39 a un 47-54. Els triples de Kuric i Laprovittola, en el tram final, li van donar una mica d’aire als blaugranes per afrontar l’últim període (55-58).
En aquest escenari de màxima tensió, el Madrid va buscar l’experiència dels seus veterans: Rodríguez, Llull i Rudy. I la decisió no va poder ser més encertada. Nou punts seguits del Chacho li van donar a l’equip de Mateo el marge (60-67) per entrar en els últims minuts amb confiança i, en canvi, van portar a la desesperació el Barça, que es va esvair i va tornar a clavar el genoll, com si perpetués una maledicció.
■