C. Tangana ‘El Madrileño’ Sony
El Madrileño és el disc d’un inconformista. Té part de rebel·lió, de reivindicació. És el d’un molt ambiciós xaval de Madrid que, una vegada conegut l’èxit, va decidir buscar el respecte de diverses generacions després d’aconseguir convertir-se en ídol de la seva. Preguntant-se com, cap on apuntar, C. Tangana va arribar a la tradició, al més pròxim. I revisar-la amb una pota a la modernitat. Antón Álvarez emprèn a El Madrileño un viatge cultural –del poble, a la gran ciutat i d’aquesta, al món– que explica a partir d’un minuciós treball que, més enllà d’aconseguir l’aplaudiment ajuntant-se amb grans noms de diferents latituds, té un punt d’arqueologia de la música popular. Una cuidada antologia del folklore i el pop patri i llatinoamericà.
Reuneix passat i incorpora avantguarda malgrat que, de vegades, xoquin, com, per exemple, amb alguns missatges. La introspecció és molt més profunda en l’àmbit estilístic. El Madrileño té un inici imparable que només podria perdre força per conegut. Les excel·lents quatre primeres cançons (Demasiadas mujeres, Tú me dejaste de querer, Comerte entera i Nunca estoy) havien sortit com a avanços. Una inauguració amb passos de Setmana Santa, batxata i rumba, bossa nova (amb Toquinho) i una preciosa cançó amb aplaudiment al pop espanyol de finals dels 90, amb versos d’Alejandro Sanz i Rosario Flores. Tot passat per un filtre contemporani (amb la mà d’Alizzz i Víctor Martínez). Per allà passen al llarg del disc tangos, corridos...
C. Tangana sosté durant l’àlbum el seu paper més vulnerable, tot i que per moments al disc li sobri virilitat. Una identitat i imatge –la del prototípic home heterosexual espanyol– reforçada també per l’imaginari visual