Picaresca i hipocresia

Ximo Estal PORT DE SAGUNT (VALÈNCIA)

És clar que, quan es produeixen desgràcies, la resposta de l’ésser humà és treure el millor i el pitjor. I aquesta pandèmia no podia ser diferent. Com en tota desgràcia, l’ésser humà respon d’una manera variada, segons li toca o li interessa. I el pitjor és que vencen la picaresca i la hipocresia a la sinceritat, la responsabilitat i l’altruisme. Picaresca, potser per covardia o egocentrisme insensat, és robar el torn de vacunació pel mer fet egòlatra de sentir que s’és superior i el primer que s’ha de salvar, només perquè es té un poder, cert rang polític, militar o religiós que li dona prioritat sobre qualsevol altre ésser humà que realment és prioritari. I hipòcrita és justificar l’injustificable i oferir argumentacions irracionals i fora de lloc per endolcir allò realitzat amb traïdoria i crueltat.

Picaresca és valer-se que les vacunes són necessàries per produir, retallar i fins i tot determinar quantes dosis es poden treure de cada vial amb l’única finalitat de continuar guanyant més diners, i hipòcrita és, per tant, que les multinacionals farmacèutiques pretenguin guanyar més davant les desgràcies i amb el fons de les morts contínues i cada vegada més nombroses d’éssers humans i davant la por de la ciutadania, encarint el preu. En resum, picaresca i hipocresia davant altruisme i solidaritat. Per desgràcia, en aquesta societat cada vegada més insolidària i individualista triomfa el primer. Malament anem.