10.000 feines tecnològiques es queden sense cobrir cada any a Barcelona
La ciutat busca talent tecnològic per salvar l’actual escassa oferta de professionals i continuar sent referent en el sector. La gran demanda del mercat deixa 10.000 llocs per cobrir a l’any.
Una bona notícia: Barcelona és un hub tecnològic. Dels importants. El principal del sud d’Europa, i entre els vuit primers del continent. I un problema: el fet de ser un nucli fonamental d’establiment d’empreses del sector genera un dèficit de professionals. Concretament, queden una mitjana de 10.000 llocs de treball per cobrir l’any. Que consti que no es tracta d’un obstacle propi de la ciutat, sinó d’un contratemps compartit amb totes les urbs que juguen a la lliga de ser pol d’atracció de desenvolupament tecnològic. Així que el que cal és posar remei a l’assumpte, el contrari significa perdre competitivitat i inversions. I això és el que fa Barcelona Digital Talent, una aliança publicoprivada sorgida el 2019 per resoldre la falta de perfils professionals a la ciutat.
«Treballem en dues línies: la de promoure la formació i la de captar talent internacional», afirma Jordi Arrufí, director del programa de Talent Digital de la Mobile World Capital, fundació que forma part de l’aliança. «El repte és eliminar la bretxa en una dècada», afirma. Això no només suposaria reforçar Barcelona com a hub tecnològic, sinó també «escalar posicions i estar en primera línia, ara mateix no som ni Londres, la més ben posicionada, ni Berlín ni París ni Amsterdam». Barcelona va just darrere, juntament amb Estocolm i Hèlsinki. Totes, ciutats que lluiten per atraure talent. Serveix com a exemple la iniciativa que va llançar al novembre la capital finlandesa: 90 dies de despeses pagades a professionals tecnològics i familiars per conèixer el país i les bondats de quedar-s’hi.
A Barcelona Digital Talent també busquen a fora, però a més aposten per crear talent a dins. Primer, amb una estratègia a llarg termini promovent vocacions tecnològiques entre nens i nenes, especialment entre aquestes últimes (hi ha bretxa de gènere: les estadístiques més optimistes parlen d’un 25% de dones treballant al sector, les més pessimistes ho rebaixen a un 8%). La segona estratègia és el reciclatge de professionals d’altres camps a partir de cursos curts però intensos (els anomenats bootcamps). «No només es necessiten enginyers. Hi ha sectors, com la banca, que acabaran prescindint del personal d’oficina però necessitaran analistes de dades per oferir productes financers personalitzats». Així que «reciclem professionals en lloc de treure’ls del mercat».
Impacte de la Covid-19
El problema no és fútil. Aquí teniu unes dades: el 2019 van sortir al mercat 10.000 nous professionals tecnològics, però la demanda va arribar a la xifra de 20.000. Segons dades de l’EPA, en els tres primers trimestres del 2020 el sector tecnològic va crear 14.000 llocs de treball; en el mateix període se’n van destruir 150.000 en altres sectors. «L’oferta de talent que és capaç de generar la ciutat ha crescut un 20%, però no és suficient ja que la demanda empresarial ho ha fet en un 80%. El mercat va més ràpid que la capacitat de Barcelona
per oferir nous talents». Tal acceleració s’explica per la potència tecnològica de Barcelona, però no només per això: «La Covid-19 ha funcionat com a accelerador de la digitalització de les empreses».
Arribats a aquest punt, val la pena veure el tipus d’empreses que aposten per Barcelona i els perfils més demanats. Entre les primeres destaquen les start-ups, però n’hi ha més: les multinacionals que ubiquen aquí el seu centre tecnològic. Un exemple és una coneguda farmacèutica que des de Barcelona recull les dades de glucosa que envien els seus dispositius implantables per a diabètics de tot el món. També hi ha moltes consultores d’IT que desenvolupen tecnologia per als seus clients. I s’ha de tenir en compte l’empresa tradicional no tecnològica però en procés de digitalització. Els professionals amb més demanda són els dissenyadors d’experiència de l’usuari juntament amb els desenvolupadors web i d’aplicacions de mòbil. Li van darrere els professionals que controlen el núvol digital, la ciberseguretat i l’anàlisi de dades, tot i que els més emergents són els perfils que s’endinsen en la intel·ligència artificial, la internet de les coses i la impressió 3D.
No superar aquesta bretxa entre oferta i demanda suposarà una pèrdua de competitivitat: «Les empreses identifiquen la falta de talent tecnològic com el seu principal problema per créixer». Un cost d’oportunitat: «Les inversions en tecnologia si no troben talent se n’aniran a un altre lloc». I la pèrdua de coneixement. Doncs això, l’horitzó és el 2030.