Bolsonaro i el vot de les dones
El feminisme és potser l’única lluita col·lectiva que pot enfrontar la deriva autoritària al Brasil
Hem conegut, recentment, el triomf electoral de l’ultradretà Jair Bolsonaro al Brasil. Afortunadament aquest fet ha commocionat una part del món i a molts i moltes ens provoca indignació, estupefacció i a la vegada ens fa tremolar pel rumb que està prenent una part de la política mundial en els últims temps.
És evident que fora un error i una frivolitat analitzar aquest fet únicament sota el prisma d’una dona, feminista, d’esquerres, de classe mitjana i europea, com és el meu cas. Per aquest motiu, més enllà de mostrar la meva perplexitat davant la victòria que va obtenir un candidat que està en un univers ideològic situat als antípodes del meu, em sembla rellevant intentar entendre per què es produeix. Concretament entendre com i per què les dones poden haver-lo votat coneixent (o no) la seva ideologia no ja masclista sinó misògina.
Vivim una època de polarització política. Aquests nous líders ultradretans com Donald Trump o Bolsonaro venen a oferir la promesa de la «llei i l’ordre» davant un món cada vegada més complex, però que alhora té més veus critiques organitzades enfrontades a l’status quo. La paradoxa és que aquesta promesa de llei i ordre, encara retallant llibertats i vulnerant els
Drets Humans més funamentals, es considerada una opció legítima i desitjable per una part important de l’electorat. De fet –i no hi ha dubte per una qüestió merament estadística–, entre els seus votants trobem persones atacades directament per la seva ideologia.
Les dones som la meitat de la población. Bolsonaro ens ataca i ens menysté en els seus discursos i amb els seus valors. Nosaltres no hem d’atacar les dones que el voten perquè li seguiríem el joc. Haurem d’hipotetitzar què hi ha darrera d’aquest vot. Sembla bastant lògic que existeix un component de classe social, de desig d’ascens social i de buscar el privilegi estant de la banda del poder. Sovint existeix una dificultat –per les dones que pel seu esforç personal han aconseguit posicions de poder o desitgen arribar a tenir-lo mitjançant l’obediència al sistema patriarcal– a identificar que gran part dels èxits i les oportunitats aconseguides ho han estat gràcies a la lluita prèvia d’altres dones que han posat les bases perquè puguin ser on són o on vulguin ser. En aquesta mateixa lògica, aquelles que ara ocupen un lloc haurien de sentir-se interpel·lades a solidaritzar-se amb les que no estan en la maTeixa situació de privilegi a través del seu vot. Són, justament, ideologies com les de Bolsonaro les que pretenen trencar amb aquestes aliances i que busquen que l’electorat cregui que votar-lo a ell és estar del costat bo del món; aquells/es que no seran amenaçats ni castigats per pensar o viure d’una determinada manera. No obstant això, la història ens demostra que no és veritat. Qui intenta controlar un país a base d’estratègies violentes, maximalistes i discriminar aquells/es que no entren en els seus cànons patriarcals pot, en qualsevol moment, posar a la picota qualsevol ciutadà/ana. Però dissentir implica renúncies.
PER AQUEST MOTIU hauríem, per un costat, d’entendre per què li és fàcil comprar aquest concepte a una part important de l’electorat: la fantasia de formar part del grup escollit encara que siguis dona, o negre o lesbiana o faveler, etcètera, perquè si obeeixo l’Estat aquest em protegirà i prestigiarà. Per altra banda, cal treballar per augmentar la consciència sobre les lluites col·lectives com l’única foma d’enfrontar-se a les derives ultradretanes i neoliberals que pretenen individualitzar els èxits i evitar el sentiment de pertinença a un determinat grup, com a motor de les lluites socials, invisiblitzant tots els eixos d’opressió.
El Brasil compta amb un moviment feminista molt potent i actiu. Malauradament estan patint dramàtics càstigs socials. No obstan això és, probablement, l’única lluita col·lectiva al país que pot enfrontar la deriva autoritària mirant-la als ulls. És des d’aquesta lluita que vetlla pels drets humans de les dones que en sortirà beneficiada gran part de la població brasilera; també molta de la gent que ha votat Bolsonaro. A vegades no som capaços d’identificar que la majoria de nosaltres tenim fallades pel sistema patriarcal capitalista i que ens pot expulsar en qualsevol moment. Prendre consciència a través de la lluita i reivindicació política col·lectiva ens hauria d’interpel·lar a totes. Encara que entenguem les estratègies de supervivència de cadascuna de nosaltres. També a tots…
☰