El Periódico - Català

Bolsonaro i el vot de les dones

El feminisme és potser l’única lluita col·lectiva que pot enfrontar la deriva autoritàri­a al Brasil

- GEMMA Altell Psicòloga social.

Hem conegut, recentment, el triomf electoral de l’ultradretà Jair Bolsonaro al Brasil. Afortunada­ment aquest fet ha commociona­t una part del món i a molts i moltes ens provoca indignació, estupefacc­ió i a la vegada ens fa tremolar pel rumb que està prenent una part de la política mundial en els últims temps.

És evident que fora un error i una frivolitat analitzar aquest fet únicament sota el prisma d’una dona, feminista, d’esquerres, de classe mitjana i europea, com és el meu cas. Per aquest motiu, més enllà de mostrar la meva perplexita­t davant la victòria que va obtenir un candidat que està en un univers ideològic situat als antípodes del meu, em sembla rellevant intentar entendre per què es produeix. Concretame­nt entendre com i per què les dones poden haver-lo votat coneixent (o no) la seva ideologia no ja masclista sinó misògina.

Vivim una època de polaritzac­ió política. Aquests nous líders ultradreta­ns com Donald Trump o Bolsonaro venen a oferir la promesa de la «llei i l’ordre» davant un món cada vegada més complex, però que alhora té més veus critiques organitzad­es enfrontade­s a l’status quo. La paradoxa és que aquesta promesa de llei i ordre, encara retallant llibertats i vulnerant els

Drets Humans més funamental­s, es considerad­a una opció legítima i desitjable per una part important de l’electorat. De fet –i no hi ha dubte per una qüestió merament estadístic­a–, entre els seus votants trobem persones atacades directamen­t per la seva ideologia.

Les dones som la meitat de la población. Bolsonaro ens ataca i ens menysté en els seus discursos i amb els seus valors. Nosaltres no hem d’atacar les dones que el voten perquè li seguiríem el joc. Haurem d’hipotetitz­ar què hi ha darrera d’aquest vot. Sembla bastant lògic que existeix un component de classe social, de desig d’ascens social i de buscar el privilegi estant de la banda del poder. Sovint existeix una dificultat –per les dones que pel seu esforç personal han aconseguit posicions de poder o desitgen arribar a tenir-lo mitjançant l’obediència al sistema patriarcal– a identifica­r que gran part dels èxits i les oportunita­ts aconseguid­es ho han estat gràcies a la lluita prèvia d’altres dones que han posat les bases perquè puguin ser on són o on vulguin ser. En aquesta mateixa lògica, aquelles que ara ocupen un lloc haurien de sentir-se interpel·lades a solidaritz­ar-se amb les que no estan en la maTeixa situació de privilegi a través del seu vot. Són, justament, ideologies com les de Bolsonaro les que pretenen trencar amb aquestes aliances i que busquen que l’electorat cregui que votar-lo a ell és estar del costat bo del món; aquells/es que no seran amenaçats ni castigats per pensar o viure d’una determinad­a manera. No obstant això, la història ens demostra que no és veritat. Qui intenta controlar un país a base d’estratègie­s violentes, maximalist­es i discrimina­r aquells/es que no entren en els seus cànons patriarcal­s pot, en qualsevol moment, posar a la picota qualsevol ciutadà/ana. Però dissentir implica renúncies.

PER AQUEST MOTIU hauríem, per un costat, d’entendre per què li és fàcil comprar aquest concepte a una part important de l’electorat: la fantasia de formar part del grup escollit encara que siguis dona, o negre o lesbiana o faveler, etcètera, perquè si obeeixo l’Estat aquest em protegirà i prestigiar­à. Per altra banda, cal treballar per augmentar la consciènci­a sobre les lluites col·lectives com l’única foma d’enfrontar-se a les derives ultradreta­nes i neoliberal­s que pretenen individual­itzar els èxits i evitar el sentiment de pertinença a un determinat grup, com a motor de les lluites socials, invisiblit­zant tots els eixos d’opressió.

El Brasil compta amb un moviment feminista molt potent i actiu. Malauradam­ent estan patint dramàtics càstigs socials. No obstan això és, probableme­nt, l’única lluita col·lectiva al país que pot enfrontar la deriva autoritàri­a mirant-la als ulls. És des d’aquesta lluita que vetlla pels drets humans de les dones que en sortirà beneficiad­a gran part de la població brasilera; també molta de la gent que ha votat Bolsonaro. A vegades no som capaços d’identifica­r que la majoria de nosaltres tenim fallades pel sistema patriarcal capitalist­a i que ens pot expulsar en qualsevol moment. Prendre consciènci­a a través de la lluita i reivindica­ció política col·lectiva ens hauria d’interpel·lar a totes. Encara que entenguem les estratègie­s de supervivèn­cia de cadascuna de nosaltres. També a tots…

 ?? FRANCINA CORTÉS ??
FRANCINA CORTÉS
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain