Amb un peu a l’abisme
El gaiter José Ángel Hevia agafa el timó en un moment considerat crític per a l’entitat
Jose Ángel Hevia, inventor de la gaita electrònica i músic supervendes fa dècades, acaba d’agafar el timó de la SGAE «en plena tempesta». L’expressió del nou president de la societat d’autors es queda curta per a un dels quatre vicepresidents, Fermín Cabal, que assegura que l’entitat –amb 119 anys d’història– viu un moment tan perillós que té «un peu a l’abisme» i que, fins i tot, pot desaparèixer. Hevia, la candidatura del qual es va imposar en la votació de la junta directiva per 20 paperetes a favor, 12 abstencions i dues en contra, prefereix no ser tan catastrofista i parlar, simplement, de «situació crítica».
Per sortir sans i estalvis de la tempesta, Hevia (Villaviciosa, Astúries, 1967) aposta per «la negociació i l’entesa» entre els diferents sectors agrupats a la SGAE. I per la feina, perquè, segons va assegurar ahir a Madrid, aquella mateixa tarda s’asseuria al seu despatx per nomenar els llocs vacants després de les eleccions i emprendre així la «posada al punt» de la societat.
La seva primera tasca serà convèncer els músics que amenacen d’abandonar el barco que no marxin. Kiko Veneno, Jorge Martínez (Los Ilegales), Jota (Los Planetas), Rosa León i Amaro Ferreiro, entre molts altres, van conformar una candidatura per presentar-se a les eleccions. van retirar per les desavinences amb la resta de la SGAE i van anunciar el seu possible cop de porta, ja consumat. També les multinacionals han amenaçat de retirar el seu catàleg internacional. El nou president va considerar les dues amenaces com un brexit –a sortida del Regne Unit de la UE– i va explicar que seria perjudicial tant per als que abandonen la casa com per als que s’hi queden. «És vital que no se’n vagin», va dir. Al seu costat, el vicepresident Antonio Onetti va afegir que s’asseu- ran amb ells per parlar: «Caldrà negociar. I s’haurà de renunciar. Això és l’entesa. Parlem de la subsistència de la SGAE».
Pressió de Cultura
La pressió del Ministeri de Cultura és un altre dels problemes que pesa sobre la nova junta directiva. El 27 de desembre acaba el termini que va donar el Govern perquè l’entitat incorporés el vot electrònic –molt discutit per diversos membres de l’actual direcció, que assegura que cap país europeu el té– i presentés uns nous estatuts. La SGAE ha recorregut judicialment el requeriment de Cultura, que, malgrat tot, segueix el seu camí. La nova junta considera que els draps bruts es renten a casa. «Que ens deixin treballar, arreglar les coses a nosaltres», va insistir un altre dels viceEs
El vicepresident Teo
Cardala defensa la música nocturna, l’anomenada ‘roda’, «regulada»
presidents, Teo Cardala (Cómplices). «Ens hem reunit amb Cultura. Tenim trobades periòdiques, però el millor és que el conflicte es resolgui des de dins. Per això ens hem presentat a aquestes eleccions», va afegir Fermín Cabal.
Cardala va anar un pas més enllà i va demanar també una treva als mitjans de comunicació, que
«apallissen la casa». El músic es va mostrar molt crític amb el vot electrònic que vol implementar Cultura a la SGAE com a mètode per augmentar la transparència i la democràcia en l’entitat. «Ningú
l’utilitza a Europa», va remarcar. També va defensar la música nocturna «regulada» com a font d’ingressos. La roda és un punt espinós. «És un cas obert, està als tribunals. No ens identifiquem amb la roda», va concloure Hevia.