Pactar guanyi qui guanyi
La Societat Econòmica d’Amics del País reclama un acord sobre els problemes bàsics de la ciutat de cara a les municipals, fins i tot entre «els que pensen diferent»
Falten set mesos per a les eleccions municipals i les perspectives de consens i acord a curt termini no semblen gaire realistes. Però arribaran els comicis i, segons totes les enquestes, seran «absolutament imprescindibles» els pactes. Una cosa que juga a favor del compromís que la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (Sebap) reclama al seu informe anual per encarar els reptes de futur de la ciutat de Barcelona. «S’ha d’estar disposat a pactar amb els que pensen diferent» per arribar a un nou acord «en el qual hi hagi voluntat d’avançar guanyi qui guanyi les eleccions i es formin les coalicions que es formin», va plantejar ahir el president de l’entitat, Miquel Roca.
Un pacte que recuperi l’esperit del model Barcelona, el consens que va guiar la ciutat durant les últimes dues dècades i el qüestionament del qual és la base de l’actual govern municipal. «Aquest acord va fer possible el creixement de Barcelona en els últims 40 anys, però és necessari renovar-lo, perquè també ha envellit», va reconèixer Roca.
En un context en què, per començar, està sent impossible aprovar pressupostos a Espanya, Catalunya i Barcelona –malgrat que als tres governs sortirien guanyant amb uns nous comptes–, no sembla que sigui molt viable un esperit d’entesa com el del 92. «Hem de trobar el punt d’equilibri: quan les necessitats són tan fortes i tan comunament diagnosticades, no posar-se d’acord és molt difícil; hi ha problemes que es veuen diferents, però els que hem esmentat es veuen i viuen de forma molt similar per tots», va afegir. Un altre element per a l’optimisme dins d’un ordre, per pensar que tot i que la «polarització» ha fet impossible cap acord a l’ajuntament, aquest sigui més fàcil que un gran pacte a nivell de país, segons Roca: «Coneixem quins han sigut els costos del desacord».
Els vuit grans reptes
L’anyenca entitat barcelonina, una de les fundadores de La Caixa, explica en la seva junta amb personalitats com el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, així com Joan Majó, Rosa Maria Malet, Martí Parellada i Carles Duarte. «No plantegem
mesures concretes, no és la nostra missió. Assenyalem els àmbits en n’hi hauria d’haver un gran
pacte», va afegir Giró. Són l’envelliment de la població, l’atur juvenil, el creixement empresarial, la gestió del turisme, la dificultat d’accés a la vivenda, la investigació, la cultura i les competències metropolitanes.
Al camp del mercat de treball, l’informe de la Sebap assenyala com a principal repte el fet que, tot i que l’atur es continua reduint, la «insuficiència de la formació per encarar els nous llocs de treball» fa que es mantingui l’atur juvenil mentre d’altra banda s’atrau professionals estrangers. Un altre desafiament és aconseguir que no no-
més neixin iniciatives empresarials, sinó que tinguin «capacitat de
creixement». I no es tracta d’atraure congressos, «sinó que es quedin i
generin activitat aquí».En el camp de la investigació, l’informe reclama que l’ajuntament faci també un esforç econòmic (actualment és d’uns 1,9 milions d’euros).
Turisme i vivenda
Dos aspectes en què el nou model
Barcelona hauria de suposar una matisació de la seva versió original. U, la gestió del turisme («podríem dir que afortunadament tenim un problema; però en tenim d’equilibri, amb dificultats amb la convivència i un efecte de desplaçament dels ciutadans», va dir Roca), tot i que l’informe, per descomptat, planteja com una de les solucions una opció situada als antípodes del discurs més crític amb el model turístic de la ciutat: la necessitat de reorientar l’oferta hotelera «cap als segments de demanda amb més capacitat adquisitiva». L’altre aspecte és la dificultat d’accés a la vivenda, «un problema que no està resolt, tant en la renovació de vivenda vella com en la creació de vivenda social que pugui donar resposta a les necessitats de gent que es veu obligada a anar-se’n de Barcelona». L’informe alerta de l’encariment del mercat de lloguer i de l’augment de les dificultats per finançar les compres.
Malgrat la «polarització»,
l’entitat creu que a escala local és més fàcil el diàleg