El pla B del Govern deixa en l’aire el seu acord amb Podem
Una pròrroga pressupostària pot portar a aparcar mesures socials Les pujades d’impostos pactades tenen més fàcil tirar endavant amb decrets
El Govern insisteix en el seu objectiu de tirar endavant un nou Pressupost de l’Estat per al 2019 però poc a poc s’obre pas la via del pla B de la pròrroga.
El mateix president Pedro Sánchez ha admès que si no aconsegueix recolzaments parlamentaris, el Govern seguirà endavant amb el seu pretès gir social dels comptes a través d’acords parcials. «La nostra responsabilitat és atendre les urgències socials i si no és a través dels Pressupostos serà a través de modificacions pressupostàries», va dir dimecres passat.
El cert és que el 2019 s’estrenarà amb una pròrroga dels Pressupostos del 2018 formulats per Mariano Rajoy, atès que el projecte socialista no preveu ser enviat al Congrés dels Diputats abans del 10 de desembre. La pròrroga pressupostària automàtica prevista a la Constitució es mantindrà mentre el Parlament no aprovi uns nous comptes. En aquest context es pot preguntar-se què passarà amb les mesures pactades amb Units Podem.
¿Es podran crear nous tributs?
La creació dels nous impostos sobre serveis digitals i sobre transaccions financeres queda al marge del tràmit pressupostari. El Govern preveu portar al Congrés dos projectes de llei per a cada un d’aquests nous tributs.
Tirar endavant la resta de les pujades d’impostos o d’augment de la despesa social requerirà de successius decrets llei i modificacions pressupostàries que, en el primer cas, hauran de ser ratificats pel mateix Parlament fragmentat que hauria rebutjat tramitar uns Pressupostos Generals.
Existeix discrepància entre els experts consultats sobre si la recaptació associada a aquestes figures més gran permet elevar el límit de despesa en cas de pròrroga. La regla general sembla impedir-ho, si bé alguna font ben experimentada en la tècnica de la pròrroga pressupostària admet que sí que hi ha marge per elevar la despesa a compte d’una previsió justificada de més ingressos.
¿I el salari mínim de 900 euros?
Sánchez ha dit que aquesta mesura s’aplicarà a partir de l’1 de gener «amb o sense Pressupostos», ja que aquesta iniciativa, d’escassa incidència pressupostària, s’articula habitualment a través d’un decret governatiu.
¿S’apujarà l’IRPF a les rendes altes?
Tècnicament no hi ha res que impedeixi que sigui així. N’hi hauria prou d’introduir aquesta mesura en un decret llei que justifiqui l’extraordinària i urgent necessitat de pujar aquest gravamen i, posteriorment, aconseguir els recolzaments parlamentaris per a la seva aprovació al Congrés dels Diputats. Si es pren com a precedent el decret llei de 69 pàgines de 30 de desembre del 2011 amb què Mariano Rajoy es va estrenar al Govern en una situació de pròrroga pressupostària, es podria arribar a la conclusió que per decret llei es pot fer qualsevol modificació d’un tribut, des de canviar la tarifa de l’IRPF fins a apujar un impost local, com el de béns immobles (IBI).
¿Què passarà amb les pensions?
La pujada de les pensions de l’1,6% el 2019 està assegurada fins i tot en cas de pròrroga, ja que està recollida a la mateixa llei de Pressupostos Generals del 2018 que serà prorrogada l’1 de gener (disposició addicional 51). Una altra qüestió és la mesura pactada amb Units Podem per compensar els pensionistes amb una paga per la desviació de l’IPC el 2018. La urgent necessitat d’adoptar aquesta mesura (704 milions) hauria de ser justificada en un decret llei abans de votar-se al Congrés. El mateix per a les pujades de les pensions mínimes i de viudetat.
¿Tornarà el subsidi a majors de 52 anys?
Aquesta és una de mesures prioritàries per a Sánchez, que podria ser objecte d’un decret llei i d’una modificació pressupostària per garantir la seva aplicació el 2019 en cas de pròrroga. En aquesta modificació, el Govern hauria de dir quina altra partida causarà baixa per donar cabuda als seus 323 milions d’euros de cost.
El mateix procediment s’hauria de complir en cas de voler tirar endavant altres mesures com l’ingrés mínim vital per a famílies desfavorides, l’augment del permís de paternitat a 8 setmanes, l’increment d’ajuts a la dependència, la supressió del copagament farmacèutic o la major dotació per a l’educació pública. La dificultat per complir aquest procediment a tantes partides fa pensar que una pròrroga deixaria en l’aire bona part de la despesa social més gran pactada amb Units Podem.
¿Hi haurà mesures per al lloguer?
És possible, ja que la major part de l’acordat amb Units Podem en aquesta matèria són canvis normatius que afecten les regles d’aquest mercat (com elevar a cinc anys el termini del contracte) i que queden al marge del marc pressupostari. Es tracta d’iniciatives que no suposen cap tipus de cost per a les arques de l’Estat i que, per tant, no requereixen una partida pressupostària.
¿Pujarà el sou dels funcionaris?
El Govern ho pot fer, però no és automàtic. En aquest cas també cal un decret llei i la modificació pressupostària en què es justifiqui quina partida es dona de baixa a canvi de l’increment salarial. En una proposició no de llei presentada el 7 de novembre, el PP planteja que en cas de pròrroga es respecti l’alça de fins al 2,5% acordada al març amb els agents socials.
☰