Però ¿és terrorista?
Iglesias, Rufián i Garzón barregen el cas amb l’enaltiment del terrorisme i critiquen l’Audiència Nacional per no assumir-lo
nença il·lícita i dipòsit d’armes, municions i explosius». La segona resolució precisa, fins i tot, que es deixa «al marge el delicte d’odi», perquè «de moment no compta amb gaires indicis».
Rapers, tuitaires i titellaires
Malgrat això, el líder de Podem, Pablo Iglesias, el diputat d’ERC Gabriel Rufián i el líder d’IU, Alberto Garzón, ho tenen clar i han atacat l’Audiència Nacional pels delictes d’enaltiment del terrorisme pel qual ha jutjat i condemnat rapers i tuitaires, així com per la presó dels titellaires per la seva pancarta «Gora Alka-ETA» en una causa que, com no podia ser de cap altra manera, va acabar sent arxivada.
Fonts de l’Audiència Nacional expliquen que la competència per jutjar els delictes d’enaltiment li correspon perquè el legislador els va incloure en el capítol de terrorisme del Codi Penal i es mostren partidàries que acompanyin els delictes d’odi i passin a correspondre als jutjats ordinaris. Una reforma legal en mans dels diputats, com Iglesias, que acusa l’Audiència de «desentendre’s» del tirador. «Per contra, els titellaires d’Alkaeta, tuitaires i rapers sí que van ser jutjats, i alguns, condemnats i empresonats, per l’Audiència Nacional. Últimament, alguns jutges ho peten», va tuitejar.
Rufián també va destacar a Twitter que el que per a altres països és un «terrorista feixista armat» a Espanya és «un pobre home fart de rojos i separates». «Han detingut un franctirador d’ideologia franquista que pretenia matar Pedro Sánchez. Tenia 16 armes de foc a casa seva. No obstant, l’Audiència Nacional, que ha condemnat rapers per les seves lletres, considera que aquest cas no és terrorisme. La justícia espanyola», va dir Garzón.
Els CDR
Des de l’independentisme la crítica se centra en la causa que va obrir, a instàncies del fiscal, contra dos activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR), després de les protestes que es van produir a Setmana Santa per l’arrest a Alemanya de l’expresident Carles Puigdemont, que a Twitter va aprofitar per dir que seria terrorisme si el detingut hagués actuat a favor de la independència. Malgrat el criteri fiscal, que entenia que els fets eren constitutius de rebel·lió o terrorisme, el magistrat va veure desordres públics i els va remetre als jutjats catalans.
Fonts jurídiques destaquen que, per condemnar per terrorisme un gihadista que actua en solitari, es comproven els seus vincles amb AlQaida o l’Estat Islàmic a internet i si té la finalitat d’alterar greument la pau pública o subvertir l’ordre constitucional.
☰
Si els Mossos o el jutjat haguessin vist aquest delicte, haurien enviat la causa a Madrid
En l’ordre de presó se li imputa conspiració per atemptar contra el cap del Govern