Els milions de la discòrdia
El Govern dubta que els 2.200 milions promesos depenguin dels Pressupostos
La icona de la pressió que el Govern del PSOE i Podem fan sobre l’independentisme català, a pro-pòsit dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), és sens dubte la xifra de 2.200 milions. Aquest és l’import que revertiria sobre Catalunya sempre que els comptes s’aprovin, segons la versió governamental. I per tant, en lectura inversa, aquests són els milions que deixarien de regar el terreny català si ERC i el PDECat decideixen no donar el seu vot a l’esborrany pressupostari. Això segons el Govern central.
Perquè l’Executiu català té altres comptes, segons ha pogut saber aquest diari. El Govern català considera que només 350 milions depenen sense discussió d’aquests Pressupostos. I es tracta, per acabar-ho d’adobar, de dues partides amb què l’Estat salda els seus deutes amb la Generalitat. Per exemple, els 150 milions pel cost dels Mossos (primera de quatre anualitats) i els 200 milions en infraestructures. Les dues xifres són fruit de l’acord sorgit en la comissió mixta Estat-Generalitat. La partida en infraestructures deriva encara de la famosa disposició addicional tercera de l’Estatut del 2006, amb què el Govern acceptava el dèficit d’inversió a Catalunya en aquest camp i que l’Executiu del PP, el 2011 i successius, va aparcar. El pacte passa per aportar 800 milions en quatre anys, 200 el 2019.
La major part del lleó, d’aquests 2.200 milions (2.168, en veritat), són els avançaments a compte del sistema de finançament. És a dir, els diners que dona per endavant el Govern en funció dels càlculs d’ingressos que fa. Recordem que és l’Estat
A la xifra fetitxe, el PSOE inclou les infraestructures de l’Estatut i el deute dels Mossos
qui recapta tot i el que reparteix a les comunitats la seva part. Per al 2019, el PSOE preveu unes bestretes de 989 milions. La Generalitat també posa sordina a aquesta xifra.
Segons la seva opinió, les bestretes sumarien 761 milions, ja que la resta, 228 milions, corresponen al tram autonòmic de l’impost d’hidrocarburs que abans recaptava Catalunya. A més, la Generalitat discuteix que perquè es faci efectiva aquesta bestreta a les comunitats autònomes sigui imprescindible aprovar els PGE.
Un altre bon tros del pastís correspon a l’elevació del límit de dèficit, del 0,1% al 0,3%, cosa que afecta totes l’autonomies i que, per exemple, pot reportar 220 milions de més a la Comunitat Valenciana i 490 a Catalunya.
Límit de despesa
El Govern, no obstant, recorda que pesa la triple limitació, de dèficit, de deute i, també, de despesa. I com que opera aquesta última restricció, és a dir, el veto a gastar per sobre de determinada xifra, no serveix de res que es pugui disposar de més líquid. A més a més, els tècnics de la Generalitat recorden que aquest nou camí de dèficit l’han d’aprovar el Congrés i el Senat i no depèn dels PGE.
L’últim apartat és la recaptació de l’IVA del 2017. El Ministeri d’Hisenda calcula que a Catalunya (una mesura comuna a totes les comunitats, excepte les forals) li corresponen 339 milions, mentre que la Conselleria d’Economia xifra la participació en 470 milions, 131 milions més. ¿S’han d’aprovar els PGE per disposar d’aquest import? Segons el Govern, no. N’hi hauria prou amb un reial decret llei de modificació de la liquidació del model de finançament.
☰