Sentència contra el TS
Una jutge va tornar l’impost de la hipoteca sense esperar la reunió del ple
Potser per als bancs l’última sentència del Tribunal Suprem sobre l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) restaurarà la seguretat jurídica. Però aquesta és una opinió que no ha de compartir Gabriel Clemente, un guàrdia jurat de Tarragona, que viu a Torremolinos, que acaba de veure com una jutge especialitzada en clàusules abusives de Màlaga ha ordenat a Unicaja Banco que li torni poc més de 3.232 euros dels 3.586 a què van ascendir les despeses de la seva hipoteca, part de les quals corresponents a l’impost, en concret 1.718. I ho ha fet d’acord amb la sentència del Suprem del 16 d’octubre que assenyalava el banc com el responsable de pagar l’impost.
Les contradictòries decisions preses pel Suprem en les últimes dues setmanes han provocat un cacau judicial difícil d’entendre, fins al punt que en alguns jutjats s’han deixat de resoldre procediments a l’espera que s’aclareixi el panorama i en altres s’ha aprofitat la situació per accelerar els procediments. Sens dubte, la de Clemente és una resolució històrica, entre dues jurisprudències contraposades del mateix Suprem. Fa poc més d’una setmana que coneix la resolució. La jutge de la capital malaguenya no va esperar a veure què decidia el Suprem Madrid La indignació per la resolució sobre l’impost de les hipoteques no va tenir ahir correlat al carrer. La convocatòria d’un escrache a Madrid davant de les portes del Tribunal Suprem, promoguda per Alberto Garzón, líder d’IU, no va atraure més de 40 persones. Jubilats, aturats i estudiants van exhibir en pancartes dures diatribes contra els jutges i van corejar «¡Aquí està la cova d’Alí Babà!». A la concentració es van afegir pensionistes de Rivas, convençuts que el seu Ajuntament, que va aconseguir la sentència contra el pagament de l’impost de les hipoteques, es personarà ara davant de la justícia europea. aquesta setmana en el ple de la Sala dels Contenciós Administratiu. El dia 19 ja va fer pública la seva sentència sobre una hipoteca constituïda fa 11 anys. La notícia li va arribar al Gabriel tot just després de tornar d’unes vacances a Londres.
Arguments d’octubre
En la seva decisió, la jutge utilitza com a base argumental al jurisprudència determinada per la sentència del 16 d’octubre: «Declara que el subjecte passiu en l’impost... és el creditor hipotecari (el banc), no el prestatari». Com a conseqüència, la resolució declara nul·la tant una clàusula relativa al venciment hipotecari com la relativa a la imposició de les despeses i tributs a càrrec del prestatari. Considera que aquesta última, que és la que obligava Clemente a pagar l’impost és una «condició general de la contractació de caràcter abusiu i contrària a la normativa». Gràcies a això, el reclamant ha aconseguit una resolució que reconeix el seu dret a recuperar bona part de les despeses que reclamava a Unicaja. Encara no ha vist, però, els diners.
Però aquest guàrdia jurat de 39 anys d’edat (enllaç sindical a Prosegur), que va contractar una hipoteca de 180.000 euros a 30 anys per pagar el seu domicili habitual a Torremolinos i va presentar una demanda per despeses hipotecàries a través d’Arriaga y Asociados, s’en- fronta a la freda realitat que és possible que la sentència no li permeti recuperar l’impost. «Ha sigut una galleda d’aigua freda l’última sentència del Suprem», ha comentat a aquest diari. «No sé si el banc presentarà recurs, té 20 dies per fer-ho, però, si no ho fa, la sentència pot ser ferma», afegeix.
No desistirà encara que el banc guanyi el recurs. Està disposat a acudir fins al Tribunal Constitucional o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè li donin la raó.
☰
‘MINIESCRACHE’ A LES PORTES DEL SUPREM