L’obcecació de Picazo
Diversos jutges van canviar el sentit del seu vot tement que no es limités l’efecte per a la banca El president va impedir deliberar una tercera via contrària que pagui el client
L’obcecació del president de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, en la seva manera de conduir el ple, va fer que diversos magistrats, partidaris de ratificar la sentència de la Secció Segona, tot i que limitantne els efectes, votessin finalment per enterrar aquest canvi jurisprudencial que tantes expectatives havia despertat en la ciutadania i es reprengués el criteri anterior, que establia que l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques el pagaven els clients.
«Aquí, qui decideix la forma dels debats és el president», va respondre Díez-Picazo al seu antecessor en la presidència de la Sala Tercera, José Manuel Sieira, quan aquest li va plantejar la necessitat de deliberar en relació amb la tercera via proposada per la magistrada Pilar Teso. Segons fonts jurídiques, durant la primera ronda d’intervencions hi va haver diverses iniciatives dirigides a estimar els nous recursos de l’Empresa Municipal de Vivenda de Rivas Vaciamadrid, tal com va passar en les sentències del 18 d’octubre, però limitant-ne els efectes. DíezPicazo les va ignorar i va decidir sotmetre a votació l’opció de Teso, que plantejava que els bancs continuessin pagant l’impost, però d’ara endavant.
Això va fer enfadar diversos magistrats tant que els va portar a canviar el seu criteri. El que va protagonitzar el gir més radical va ser Eduardo Espín, perquè durant la deliberació va defensar que l’havia d’abonar el banc, sense establir cap tipus de limitació, i que va acabar votant que ho assumís el client, tal com havia mantingut el tribunal en els últims 20 anys. Fonts jurídiques atribueixen la modificació de l’actitud dels magistrats, que al llarg de les deliberacions s’inclinaven per confirmar la jurisprudència fixada el 18 d’octubre per la Secció Segona, al temor que no es limités de cap manera des de quan havien d’assumir aquest impost els bancs.
La proposta de Pilar Teso va ser recolzada durant les deliberacions per Díez-Picazo. Consistia a confirmar el canvi jurisprudencial introduït per la Secció especialitzada en tributari, a l’anul·lar l’article
La manera de conduir el debat va impulsar el canvi de criteri de diversos jutges
del reglament que imposava el tribut al client i declarar que ho ha d’assumir el banc, però alhora limitava l’efecte de les sentències dictades sense possibilitat de cap retroactivitat. Confiat que aquesta opció podia tirar endavant, el president de la Sala va decidir sotmetre-la a votació, sense admetre la discussió dels aspectes que podien resultar qüestionables per a altres magistrats, tal com li van plantejar alguns d’ells, entre els quals hi havia Sieira. La proposta va ser rebutjada per 17 vots a 11.
Vot del president
Díez-Picazo va optar llavors per sotmetre a votació sense deliberar sobre els efectes de la nova jurisprudència les dues propostes inicials: estimar o rebutjar els recursos de Rivas Vaciamadrid, el que significa, respectivament, que aquest tribut el pagui el banc o el client. Jorge Rodríguez-Zapata, que havia recolzat la proposta possibilista, es va alinear llavors amb el pagament al banc. I José Manuel Bandrés, que durant la deliberació havia advocat per la inconstitucionalitat de la llei general tributària i per elevar una qüestió prejudicial, també va votar per tornar a la jurisprudència vella.
Llavors Díez-Picazo va manifestar en veu alta: «Van 14-13, si voto a favor, s’empata». I va inclinar la balança a favor que el Suprem es desdigués del que havia sentenciat 20 dies abans. Fonts de la Sala Tercera consideren difícil reobrir aquest debat a través de qualsevol via, perquè la Sala Civil haurà de mantenir el que s’ha acordat per part de la Sala Contenciosa. Tampoc veuen factible que es pugui elevar a la justícia europea una qüestió prejudicial, perquè no hi ha lesió de drets fonamentals i tot versa sobre una mera interpretació d’una norma interna.
En la línia marcada pel president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, quan va sortir en defensa de la integritat dels magistrats independentment del seu vot, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar que modificarà la llei perquè aquests impostos els paguin el bancs des del moment que la reforma entri en vigor.
Amb tot, el gran perjudici en imatge patit per l’alt tribunal, dins i fora d’Espanya, amb prou feines tindrà transcendència, més enllà que mostra que la cúspide judicial espanyola pot rectificar en 20 dies, sense un fet jurídicament rellevant, quan hi ha repercussió social, com la caiguda en borsa de la banca.
☰
Fonts de la Sala Tercera consideren difícil reobrir l’assumpte a través de qualsevol via