Un musical reivindicatiu
CRÒNICA ‘Fun Home’ va inaugurar Onyric al Condal, la nova factoria de Focus
Amb Fun Home el Teatre Condal de l’avinguda del Paral·lel va arrencar una nova etapa sota l’epígraf Onyric, la nova aposta de Focus com a seu de la seva flamant factoria centrada en el musical. L’acústica és eficaç –malgrat estar excessivament centralitzada, cosa que s’aprecia quan els actors canten des dels extrems de l’escenari– i l’amplificació és natural i està molt aconseguida, firmada per Jordi Ballbé.
Amb música de Jeanine Tesori i llibret i lletres de Lisa Kron, adaptada al català de manera formidable per Daniel Anglès i Marc Gómez, Fun Home es basa en el còmic del mateix nom d’Alison Bechdel i un dels seus encerts consisteix a convertir en protagonista una lesbiana —el seu alter ego—, fet inèdit en teatre musical. La companyia, formada per nou actors —tres d’ells, nens petits— i set músics —liderats per Miquel Tejada—, tots en esplèndida forma, assumeixen la història que sosté la trama amb eficàcia: les vicissituds d’una nena i el seu despertar sexual davant el seu adorat pare, un gai que porta una doble vida sabentho la seva dona, que pateix en silenci. També és un plus que tot passi a la funerària de la família (una pena que aquest atractiu element no sigui suficient per a trama secundària), tot i que el focus se centra al voltant de la sexualitat de la protagonista i de la del seu pare.
REPARTIMENT CONJUNTAT / La funcional i barroca escenografia de Raquel Ibort, Marc Salicrú i Marc Udina, una paret de la qual emergeixen diferents ambients, és molt atractiva, tot molt ben perfilat per la il·luminació de Xavi Costas. La protagonista està dibuixada amb tot detall per les tres actrius que la interpreten en les diferents etapes de la seva vida, so- bresortint pel seu domini vocal una sobrada Mariona Castillo, ben secundada per Clara Solé i per la tendra Noa Flores.
Daniel Anglès retrata amb adequat patetisme el Bruce, el pare, amb un cant còmode i una actuació dramàtica intensa (malgrat la perruca poc natural que lluïa), mentre Pilar Capellades assumia sense problemes la Helen, la sofrent mare, cantant en una tessitura adequada que li permetia lluir algun agut molt timbrat. Molt ben conjuntat la resta del repartiment, aclamat per un públic que va disfrutar amb cançons com Changing My Major to Joan (M’especialitzo en Joan), en moments profunds com l’escena d’Alison nena impressionada per primera vegada per una dona o el duo final entre pare i filla. I enmig de tot aquest drama apareix per desgreixar Raincoat of Love (Paraigua d’amor). Una bona elecció per a una aventura que comença.
☰