Sánchez desafia el PP i Cs a eliminar aforaments
Vol retirar el privilegi als parlamentaris i a l’Executiu
Pedro Sánchez està disposat a obrir la Constitució amb una cirurgia exprés, precisa, per limitar els aforaments polítics amb una reforma que no aspira a resoldre tots els mals que afligeixen un text rovellat després de quatre dècades en vigor, però una reforma que, en definitiva, el Govern busca amortitzar per sacsejar-se la sensació de crisi. El projecte volia ser una picada d’ullet als dos partits (Podem i Cs) amb els quals el PSOE necessita sumar forces (tant ara com després d’unes eventuals eleccions), però l’èxit del cop d’efecte està en l’aire, ja que Pablo Iglesias vincula el seu recolzament parlamentari a la celebració d’un referèndum perquè la ciutadania ratifiqui els canvis. La reclamació dificulta encara més el suport d’un PP recelós i complica el bon clima de negociació oberta en les últimes setmanes entre el Govern i Podem.
És la primera galleda d’aigua freda a Sánchez en l’acabada d’estrenar entesa amb Iglesias. A ningú se li escapa que arriba quan les negociacions sobre Pressupostos entre tots dos estan estancades i hores després que el PP acollís amb fredor la proposta del Govern. Si es tracta d’una maniobra per doblegar el braç al president en els comptes públics, un desmarcatge per no atorgar un recolzament gratis a Sánchez després de constatar que els populars el rebutjarien, o simplement la ratificació d’una vella promesa podemita és una cosa oberta a opinions. El cert és que els 71 diputats de Iglesias són més que suficients per forçar un referèndum sobre una reforma constitucional (es requereix un mínim de 35).
AVUI, TEST AL CONGRÉS Les possibilitats que finalment tiri endavant la proposta del Govern es podran provar avui mateix. El Congrés vota un moció de Ciutadans (presentada anteriorment a l’anunci de Sánchez) justament per demanar la retirada d’aforaments. Tot i que és simbòlica, obligarà els grups a posicionar-se. O reposicionar-se. Albert Rivera va incloure el final dels aforaments en els seus pactes de la investidura (fallida) amb Sánchez i amb el PP per fer president Mariano Rajoy. Malgrat això, el cert és que els conservadors han posat fins ara pals a les rodes a qualsevol intent per avançar en aquesta direc-
Iglesias demana que una consulta avali la reforma constitucional
ció en els últims dos anys.
El Govern preveu portar la proposta de reforma divendres que ve al Consell de Ministres i que el Parlament la pugui aprovar en seixanta dies, després de tenir els informes preceptius del Consell d’Estat i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Es tracta de modificar els articles 71 i 102 de la Constitució, i per ferho Sánchez necessitarà majories qualificades en un Parlament en què està en franca minoria: requereix tres cinquenes parts del Congrés i el Senat. En segona votació, necessitaria majoria absoluta a la Cambra alta i dos terços a la baixa. Ben aviat: el president del Govern ha d’aconseguir els vots del PP, Ciutadans i Units Podem.
La reforma que proposa Sánchez, en tot cas, no aboliria per complet tots els aforaments. El projecte se circumscriu a diputats, senadors i membres del Govern en l’àmbit privat. És a dir, que continuaran sent aforats en les seves conductes com a càrrecs públics. A ningú se li escapa que delictes com la corrupció, la prevaricació o el suborn estan estretament vinculats a l’acompliment en les seves funcions, per això la reforma no alterarà el procediment habitual en aquests casos.
ANDALUSIA, EN EL PUNT DE MIRA El límit dels aforaments no afecta tampoc els dels que són diputats de les comunitats autònomes, que estan sotmesos al règim establert als seus respectius estatuts d’autonomia. Per eliminar aquests privilegis seria necessari modificar també els textos territorials. És significatiu que la presidenta andalusa, Susana Díaz, defensés ahir la proposta de Sánchez. La setmana passada Cs, que està reclamant aquesta mesura, va amenaçar de no aprovar els Pressupostos regionals, cosa que implicaria un avançament electoral.
Sánchez va emmarcar la seva proposta en un discurs a la Casa d’Amèrica (Madrid) en què va apel·lar a les forces polítiques, a l’empresariat i a la ciutadania per reformar el país en un «enfocament modernitzador» amb l’horitzó del 2030. «Veient la idea d’una dècada perduda, tenim una dècada per guanyar. Guanyem-la junts, avancem junts», va apel·lar.